Rafalgueri

Un nou any i molts de reptes per davant.

2012-01-03T00:19:00.000-08:00

Hola!
Ja feia molt de temps que no actualitzava el bloc i l'inici del nou any ha sigut una bona excusa per a tornar a escriure.
Com ja vau veure, vaig patir una lesió important a principis de novembre, i, en molta paciència, moltes hores de fisio i una bona recuperació, sembla que la cosa ja va millorant. A finals d'esta setmana ja farà 2 mesos, i no puc dir que ja està tot fet, ja que encara estic a l'inici de la recta final, però al menys, ja es veu la llum.
Crec que per a la cursa del Pastisset de Benifallet, ja estaré en condicions de fer una cursa en condicions, sense tindre que patir pel turmell més del necessari, i com tal, serà el meu primer objectiu de 2012.
En tot este temps, no s'ha parat mai de fer activitats alternatives al trail, com la BTT, la bici de carretera, l'escalada i, com no, les excursions en Soraya pel nostre Port.

Ara queda entrenar de nou en ganes i noves energies per a fer front un any ple de curses, raids, marxes de btt, ultres i tot el que es posse per davant, en solitari, i en la companyia dels meus companys d'entrenaments i fatigues, que, tot sigue dit, son la millor companyia que m'hagués pogut trobar mai!

Salut, kms, i rises!

3a Cursa de les Roques i vacances anticipades...

2011-11-06T23:24:00.000-08:00

Hola companys!

Bé, degut a un petit accident que vaig tindre a la 3a Cursa de les Roques, d'Horta de Sant Joan, estaré fora de joc bastant de temps. Luxació de turmell i repós per a la seua cura. Una vegada tinga fora el bendatje, molta fisioteràpia i recuperació per a estar de nou al peu del canó.

Gràcies a tots per les mostres de suport, i sobretot a la gent d'Horta. Desde la noia que hem va deixar l'abric, del noi que hem va acompanyar tota la baixada de Punta Blanca, de la gent de l'ambulància i fins tota la gent de l'organització.
Sento no haver pogut arribar a meta i gaudir de tota la cursa, ja que fins on vaig arribar estava xalant de veritat, però l'any vinent espero tornar i arribar a meta en els braços en alt!

Ens parlem!

Open Raid X-races Cornudella del Montsant

2011-11-02T01:47:00.001-07:00

Hola!

Bé una petita crònica del passatOpen Raid X-races de Cornudella del Montsant.

Un petit cuquet ens va quedar desprèsde participar a l'abril al campionat de Catalunya de raids de Cambrils. Allíjunt en Oscar Pinyol, David i jo vam descobrir el món dels raids a un nivellque ens quedava un poc gran, tant per coneixements com per estat físic. Peròaixò no ens va desanimar i desprès de pensar-ho ben poc i veient que en quadravenles dates, vam decidir apuntar-mos a l'últim raid del circuit que s'havia dedisputar a Cornudella del Montsant.
Així que, LOS MANOLOS TEAM, ja estavendivendres per la tarde a Cornudella, fent una bona aclimatació a base de sucsde civada.
Va estar plovent tot el dia, iveient com estava el terreny, ja ens pensàvem que el fang seria protagonista, icom a element invitat, la boira. Element que, com tots sabeu, fa difícil unabona orientació degut a la falta de punts de referència.
Bé anem per feina, dissabte pelmatí, ben d'hora, ja estàvem aixecats, una mala nit, David un poc costipat,però les ganes intactes per a començar l'aventura.
Anem a buscar els dorsals de lanostra categoria, Aventura. La èlit la deixem per a més endavant, estacategoria, per ara, és la nostra. En un no res, veiem la sortida dels equips d'èlit,i una hora desprès ja estem nosaltres al corralet de sortida. Uns 50 equipsentre totes les categories d'aventura, bastanta gent i molt animats.
Tret de sortida i comença elraid! primera secció, trail per la serra del Montsant. Així que Cornudellaamunt, ens perdem només sortir, primera errada greu, hem de rectificar i avancemde nou a tot el grup. Fem el 1r CP i continuem, aquí pugem fins la serra Major,on passem pel 2n CP dins d'una balma i, segona errada greu, per no llegir bé elreglament, veiem dos CP de color verd al mapa, i anem a per ells, error! son CPper a equips èlit! (Això no ho vam veure fins el final del raid), però ja no podíemfer res, tornem a tindre el grup de gent davant nostre i els tornem a avançar ala majoria d'ells. Arribem a Albarca on estava, Josep Enric Benaiges fent fotosi donant ànims, gràcies company! Foto per al record, jeje:

En no res ja arribem a latransició per al tram de BTT. Aquí hi havia moltes btt's, bona senyal,vol dir que pocs grups hi ha davant nostre. Així que arranquem de nou a pelsCP's, com l'altra vegada, veiem CP's en blau i en verd. Com a l'altra secció anema pels dos...error de nou, com no ho sabíem, fem terreny de més, perdent entreestos i els anterior una hora contada.
Bé, per sort, i veient queportàvem molt de temps, per culpa de fer més terreny que no sabíem, decidimdeixar dos CPs verds i continuar a per l'últim CP d'Albarca i a finalitzar latransició de btt.
Aquí foto de nou, de Benaiges:

Deixem les btt's, i veiem quen'hi ha poques, també bona senyal, això vol dir que encara tenim gent perdetras. Però per a variar, un nou error, ens donen el mapa de l'orientacióespecífica, i no entenem ni papa, allò no ho teníem per mà, i per a rematar,vam fer casi tota la secció en lineal, i l’havíem de fer score. Este error denovatos, ens va fer perdre molt de temps, ja que els CP's estaven desordenats ial fer-los lineals ens va fer anar de punta a punta del mapa...
Quan ens van donar de l'error jaera massa tard, i el temps ens havia volat...ens quedava un tram de btt, per aarribar al pantà de Siurana i fer la transició de Kayak, però ja no arribàvem atemps. De totes formes, vam decidir tirar cap al pantà, però la pista que vamagafar va resultar ser una trampa de fang que ens va fer perdre encara molt méstemps i ens va deixar tocats moralment, veient que ja érem fora de l'últimatransició. Aquí ens va acompanyar un tram Joan Farnós que gràcies als seusànims vam poder tirar forts cap a meta un cop el fang va desaparèixer. Vampassar pel pantà per a fer l'últim tram de btt i cap a meta. Allí vam fer capsdesprés de 6h23mins, uns 50kms i 1600m+. Fent els 5ens, i veient que senseerrors, les coses ens hagueren pogut sortir millor.
Bé, vam acabar prou contents, jaque el nivell físic és similar al nostre, però les errades de novatos ens hovan fer pagar per a la classificació final. Això només fa que encara tinguemmés ganes l'any vinent, de fer més raids i encara fer-ho molt millor! Espereu,que venim!!!

Salut!

3a Marxa Btt de la Salzadella

2011-10-25T23:55:00.000-07:00

Hola!
El passat cap de setmana, Deevid i jo vam anar a participar a la 3a Marxa btt de la Salzadella.
Una marxa molt recomanable, bastant rodadora, i en unes senderes molt divertides.
Llàstima de la pèrdua que vaig tindre quan anava dels 15 primers i una punxada a 2kms de meta, però al final el bocata i la cervesa o van compensar àmpliament, jeje. Una bona ruta en companyia del crack del Barri, que va fer una bona 17ena possició.
Ara a pel Raid de Cornudella, es preveu xalera i apretades bones!Salut!
Aquí teniu el vídeo: http://vimeo.com/31076239

Cavalls del Vent 2011

2011-10-05T00:31:00.000-07:00

Per on comencem?

Pels entrenaments previs? Per leshores per la muntanya? Per la preparació del material? Pels diumenges de cursesi les matinades?

No cal tot això! és el que ensagrada, és el nostre esport i és la nostra forma de viure!

Així que explicaré un poc delviatge i de la cursa, que és el realment important i és el que has sigut elnostre objectiu des de fa uns mesos.

Vam passar un cap de setmanabastant entretingut, David, Mireia i Soraya ens van fer de seguidors i cal dirque gràcies a ells, la cursa es va fer moltísim més curta. Jo, personalment, lavaig dividir en dos parts que coincidien on ells havien de vindre a veure’ns itambé coincidien més o menys en el km 30 i el km 60.
D'aquí donar-los les gràcies, jaque van patir calor, fred, gana (bueno gana no, jeje), i tot sense voler res acanvi. I sobretot donar-li les gràcies a Soraya, ja ho dic més d'una vegada,però no em cansaré mai de dir-ho, ets la força que em dona ales!

Bé i un poc de resum deldissabte, des de 1rs hores fins la matinada:

Pel matí, a les 07.00 ja va tocardiana, com estàvem bastant nerviosets, al moment ja estàvem aixecats. Vamesmorzar fort, per al que pugues passar, no va faltar la Nocilla, el cafè i elboníssim pastel de la germana de David.
Desprès, una última revisió almaterial obligatori i vestits de guerrers preparats per a la batalla.
Al arribar a Bagà, una bonafresca, 5º, jaqueta i a voltar per a vore l'ambient. Només enfilem el 1r carreri ja tenim al Kilian i a la Mireia, com no, ens fem una foto en ells, aixòtambé ho havíem pujat a buscar! jeje.
Nem veient cares conegudes a lesrevistes, Iker Carrera, Txus Romón, Tòfol, Nerea, etc, etc, quin gran nivell,estem entre l'èlit del Trail-Running. Ens arrimem el màxim que podem, a veuresi s'apega alguna cosa...
Ah! i com no, també ens trobem enels cracks de les Terres de l'Ebre, Agus, Lluc, Thais, Adrià, fem una breu xerradai cada un a la seua, que la processó serà llarga...
Bé, ens despedim delsacompanyants i cap al corralet, com sempre, dels primers, que ven acostumatsque estem, i també com sempre, davant de tot, entre els cracks! qui ha dit quenatres no ho som? jeje.
A les cares d'Agus i Lluc, queels tenim al costat, es veu que ja porten uns quants ultres a les cames. Peròla meua cara i la de Manel, eren un poema, jeje, vols dir que això no és moltllarg? No em passat mai dels 60kms, ni en cursa ni en entrenament, però ara jahem fet tard, ho haurem de comprovar no?
I així, en estos pensaments, i enla música de "El Último Mohicano", que ens fa possar els pèls depunta, prenem la sortida, com sempre com si anéssim a fer un 10.000m, aufillets que va...
Però l'alegria dura poc, i en unno res, ja tinc els pals a la mà, i veig una bona roda a seguir, NereaMartinez, el ritme que du és molt còmode i dic, este és el meu ritme, i aixífins el 1r refugi, i cap a munt.
El niu de l'Àliga la següentparada, a 2500m, encara vaig a roda de la Nerea, però he de fer una paradad'emergència al costat d'un pi...llàstima quan aixeco la vista ja l'he perdut idecideixo continuar on estic i portar un ritme sostingut fins dalt de tot, aixípim-pam, pim-pam ja estem dalt de tot. A menjar que toca baixada, però no puccomençar a baixar, m'he de parar uns segons a contemplar tot el que tinc davanti baix dels meus peus, quines vistes! ho posso tot a la tarjeta de memòria delmeu cap i cap avall!
En tranquil·litat i sense forçaren cap moment vaig fent, ara pujadeta, ara baixadeta, planejant un poc, i pistallarga cap al Serrat de les Esposes, aquí ja ens esperen els companys, iveure'ls ja és una bona dosi d'energia. Aquí m'agafa Lluc, se'l veu bé i esnota que els ultres li van, jo decideixo no seguir-lo, no tinc ni idea de compoden anar les cames més tard i no val la pena arriscar. Així anar fent passopel següent refugi, allí diuen que Kilian ha abandonat, llàstima, desprésllegeixo que està fatigat mentalment. Bé, i a seguir, ara ens tocava la pujadafins el refugi de Prat d'Aguiló, quina pujadeta, se'm fa un poc dura, peròprenc el 1r gel del dia i em reviscola bastant. Anem pujant i ja estem baix dela carena del Cadí, vaig acompanyat de gent que porten un bon ritme i m'apego aells. Les vistes de la Cerdanya son increïbles, baixo el ritme i miro unmoment, no ho puc deixar passar, a la meva esquerra una paret immensa de roca,a la meva dreta, barranc infinit i a l'horitzó els pics de França i Andorra,els pèls de punta de nou, no puc fer més la muntanya és el meu lloc.
I en estos pensament, ja estic alrefugi de Prats d'Aguiló, un canvi de roba ràpid, i un plat de pasta. Carregoles piles i encaro la pujada al Pas dels Gosolans, uns 400m+, poc a poc i enbona lletra la faig tota sense patir gens, i dalt de tot, a 2400m, una altrecop he de parar un segon, les vistes ho valen.
D'aquí, fins el Refugi Lluís Estasen,es casi tot pista, regulo la baixada, que les cames es poden ressentir i encaraqueden molts de kms. Passem per vaig del Pedraforca, i en no res ja estem alLluís Estasen, aquí m'he d'esperar fins i tot als acompanyants, vaig massaràpid per a la seua previsió! jejeje. No res en un minut ja els veig pujar perla sendera i tinc la segona alegria del dia. Ara si, ja estem aquí i s'ha d’acabarsi o si, només queden 30 kms i una pujada important.
Faig una baixada bastant fortafins el refugi del Gressolet, agafo forces i cap amunt, al arribar dalt d'estapujada ja és hora d’encendre frontal i possar l'mp3 en marxa. Dit i fet, noméssentir els 1rs compassos del grup 12 stones, em ve una pujada d'energia, que emfa volar, agafo a diversos corredors que tenia per davant i en deixo endarreraa molts d'altres, només veig davant meu un cercle de llum i la música sonantdins del cap, em passen els kms volant, vaig bé, però no apreto més, vullesperar. En això arribo al penúltim avituallament, encaro l'última pujada fortadel dia, 700m+, es pot córrer als planets però jo reservo, vaig en los pals iel ritme que porto és constant. En una última espenta arribo a l'últim control,Sant Jordi. Allí em diuen que queden sobre 10kms cap a meta i una pujada de200m+. Aquí és on veig que em sobren forces, que he regulat molt i que siapreto puc baixar de les 13 hores. Així que gas a fondo! a per totes! en passoun, en passo dos, passo un grup de 4, passo un altre grup, les cames volen, noveig el terra, el frontal il·lumina davant de tot, penso en Soraya, penso enels companys que m'esperen, apreto les dents 5min/kms, 4.45, 4.30, miro el rellotge,apreto les dents, a fondo, els cuàdriceps cremen, ja veig el poble, l'últimapujada, l'última baixada, valles, Soraya, Mireia i David sorpresos! no es pensavenque ja arribava! els faig córrer cap a meta! i si! 12h58min, repte conseguit!satisfacció! alegria de veure als companys i alegria de veure a Soraya a meta!em faig la foto en ella, és un record que guardaré sempre a la meua ment. Estei totes les imatges que he viscut durant tota la cursa, els cims, lesvalls inacabables, els companys i Soraya animant-me, etc etc etc.
Desprès d'una dutxa i un plat depasta, ja estic millor, una mica revolt de la panxa però és normal, he maltractatel meu cos durant 13 hores, jo també em queixaria, jeje.
En, poc rato arriba Agus, ve comsi vingués de comprar el pa, ni ha suat, serà possible! jeje. Ens preocupa unamissatge de Manel, diu que està lesionat però no saben què li passa...esperemuna mica i rebem una trucada, ja està al poble, i en no res ja el tenim a meta,ja el veiem entrar! si sinyó Manel, ho has conseguit! qui t'ho havia de dir,quan començaves a entrenar, recordes el Mas de les Faixes?, que llarg es feiaarribar allí no? mira ara, la constància i l'esperit de superació poden fer denosaltres el que nosaltres vulguem, ni més ni menys!
Ara si, a descansar que ens hohem guanyat, una cervesa per a dormir bé, i al llitet. Satisfacció és laparaula a la meua ment abans de tancar els ulls.

Bé i ja n'hi ha prou d'escriuretonteries, si heu arribat aquí, gràcies per llegir-me, gràcies per lesfelicitacions al facebook (no les mereixo), i sobretot gràcies a la persona quemés estimo en esta vida, sense tu, la vida és plana com un món sense muntanyeson no hi ha incentius per a poder seguir endavant. Si estàs tu, pujar fins alcim, i tornar a baixar pel camí de la vida, és la millor de les recompenses.T'estimo!

Ciclo Perdido Extrem i 4a Volta de Muntanya de Catí.

2011-09-11T23:12:00.001-07:00

Bé, ja és hora de tornar a actualtizar el bloc, que tinc crítiques per part dels meus seguidors, jejeje.

Ciclo Perdido Extrem, 3 dies, 270kms, 9100m+
La 1a setmana d'agost vam marxar David Itarte, Joan Sabater i jo, a fer la Ciclo Perdido Extrem. Esta ruta de btt, es tracta d'una ruta circular al voltant del massís del Mont Perdut, passant per França i tornan a terres aragoneses. La ruta te 270kms i 9100m+, en bastant d'asfalt, ja que passa pels ports míticis del Tour de França, molta pista i poques senderes, casi totes elles poc ciclables. La part bona que te esta ruta, és, indubtablement, els seus paisatges. Arribara cada dia a colls de més de 2000m d'alçada, i estar un moment gaudint del que ens ofereix la natura, no te preu.
Us faig un petit resum de cada etapa tot seguit:

1a etapa: Refugi de Pineta - Sant Lary Soulan, 63kms, 2300m+.
Etapa curta però exigent, ja que en dos pujades en tot el dia feies tot el desnivell de l'etapa. Vam sortir de la vall de Pineta i fins els 2100m d'alçada no vam parar. Les vistes de tota la vall i del Mont Perdut no tenien pèrdua, la pujada va valdre la pena.

Despres d'un descens molt ràpid per una pista, vam tornar a desfer tot el desnivell positiu que haviem pujat. D'aquí ens quedava pujar fins al Coll de Boucharo, frontera entre Espanya i França a 2400m d'alçada. Uns 1200m+ que vam fer casi sense parar i que ens van fer suar de valent. I per a rematar-ho, l'últim tram va ser de pujar la bici al coll. Llàstima que feia un poc de mal temps i no vam tindre molt de temps per a gaudir la pujada que haviem fet, i de seguida vam tindre que agafar la btt i cap avall.

La sendera que vam haver de baixar, va ser molt, però molt dolenta. Els 1rs trams si que els vam fer damunt de la bici, però tota la resta en la bici al costat, en trams bastants complicats on s'havia de possar la bici a mode d'assegurança per a poder anar baixant els desnivells.
De totes formes vam tindre una bona recompensa al arribar baix de tot, on, en un pobre frances, vam demanar alguna cosa per a dinar i ens vam recuperar del tute de tot el matí.
Despres d'això i d'una baixada per carretera vam arribar a Sant Lary, poble molt turísic, orientat totalment als esports d'aventura. Aquí vam tindre grans mostres d'amor per part dels companys de ruta, si es que en el fons s'estimen molt.

2a etapa: Sant Lary Soulan - Refugi de Bujaruelo, 110kms, 3700m+.
La 2a etapa de la ruta, era una ruta casi per complet per asfalt. Vam sortir sota una fina pluja, bastant fotuts pel mal temps, però en pocs kms, va parar de ploure i fins i tot va sortir el sol a estones.
La ruta tenia 3 ports importants, el primer l'Aspin(1450m), el segon el Tourmalet(2104m) i el 3r el coll de Bujaruelo(2260m).

L'etapa va ser prou dura, el desnivell acumulat ens va fer suar la cansalada unes quantes vegades. Sort d'alguna coca-cola que atra, que va fer reviscolar a algun company una mica marejat...jejeje.
La llàstima d'esta ruta va ser que vam tindre boira dalt de tots els colls importants i no vam poder veure els imponents paisatges d'esta part del Pirineu frances, com la cascada de Gavarnie, o la vall de Bujaruelo.
Una vegada vam fer tot el desnivell, nomes ens quedava tornar a crusar la frontera entre França i Espanya de nou pel coll de Bujaruelo a 2200m. Ens pensàvem que podriem baixar per una bona sendera, però al igual que l'altra vegada, vam estar més rato en la bici al costat que nosaltres damunt d'ella, però bé, sarna con gusto no pica diuen no? jeje. Al final i per a recuperar les cames un bany al riuet del costat del refugi ens va deixar les cames com a noves despres del 10h de ruta.

3a etapa: Refugi de Bujaruelo - Refugi de Pineta, 102kms, 3200m+.
Última etapa de la ruta, i pot ser la més dura i també la més espectacular de totes. El dia, ara si, va despuntar sense cap núvol. I en les cames en forma vam arrancar a finalitzar en ganes la nostra aventura particular.

En esta etapa haviem de pujar dos colls importants, el primer era pujar a la Sierra de las Cutas, que és la serra de la part dreta de la vall de Ordesa. Esta serra està a més de 2000m d'alçada i per damunt d'ella va una pista de terra en unes vistes de tota la vall d'Ordesa i del massís de Mont Perdut increibles. Vam estar més rato parats fen fotos que damunt la bici, jeje.
Bé despres encara ens quedava una baixada per pista a tot drap, tot el desnivell, una altra vegada l'haviem de desfer en sentit negatiu. Així que en un bon tram de ruta fet vam recuperar les forçes al bonic poble de Nerin, al costat del Cañon de Añisclo.
El sol ja apretava de valent, i per davant teniem un bon tram de carretera on l'asfalt ens va fer pujar la temperatura del cos de forma bastant alarmant. Vam arribar a la vall del riu Cinca i no vam poder resistir la tentació de fer un bany, ja que per davant ens quedàvem encara bastants kms i una pujada d'uns 1300m+ fins l'últim coll de tota la ruta, que era el Portillón de Tella de 2100m d'alçada.
Bé despres d'agafar forces i bastant aigua, vam iniciar l'última pujada de totes, on la calor ens va fer agotar tota l'aigua i va ser que la pujada fos bastant dura. I, menys mal de l'última font que vam trobar a 1900m, que ens va ajudar a arribar dalt de tot el coll, en les bicis al costat degut a que ja no tenim pista per on seguir pujant.
I ja dalt de tot veient la gran vall de Pineta, vam agafar l'última sendera de baixada, que per a variar, ens va tocar fer-la a peu en la seua majoria, degut a que el desnivell a desfer era molt important i el terreny era inciclable degut a la gran quantita de pedres que hi havia.
Així que, un poc decebuts per no poder gaudir de l'última baixada, però contents per fer els últims kms de la Ciclo Perdido Extrem, vam arribar al refugi de Pineta, sent els 1rs en realitzar esta nova ruta creada recentment als Pirineus, pels mateixos creadors de la Monte Perdido Extrem.
En resum, es podria dir que la ruta és molt bonica en quan a paisatges. Pujar 7 vegades en tota la ruta per damunt dels 2000m et fa suar de valent, però la recompensa al arribar a dalt de tot no te preu. La llàstima és que no es pot gaudir de les senderes de baixada, ja que la majoria son molt poc ciclables. Este fet, ja li vam comentar al seu creador i en te ple coneixement, però ens va dir que no hi havia alternatives, així que, si voleu fer una ruta, on no us importe caminar en la btt al costat, fer asfalt, fer pistes, fer pujades bèsties i gaudir de l'autentic pirineu, ja sabeu on heu d'anar!

I per acabar d'explicar la ruta de l'agost, comentar, que en la tropa ens ho vam passar genial, tant Joan com David son uns companys increibles, i espero, que durant molt de temps, poguessem estar disfrutar d'estes sortides que fem on gaudim del nostre esport i de la muntanya que tant ens agrada.

4a Volta de muntanya de Catí.

La clàssica, així puc definir ja la cursa de Catí. Es pot dir que va ser la meua 1a cursa de muntanya a l'any 2008, on vaig començar en este món que hem te engaxat. Me la vaig perdre l'any 2009, però espero, que si no passa res, no perdrem cap edició més d'esta magnífica cursa organitzada per la gent de Catí.
El matí que ens van muntar va ser de 10, no ens va faltar de res, i el recorregut de la cursa és dels que més m'agrada de les curses de per aquí.
Pel que fa a la part esportiva, pues va ser un poc diferent al que faig normalment. Es va donar el tret de sortida i jo estava colocat bastant atras. Així que en les 1rs metres vaig arribar fins al cap de cursa fent una mica d'equilibris entre la gent. Una vegada allí vaig veure que la gent anava molt tranquila i una vegada vam agafar pista vaig decidir tirar davant per estirar una mica a la gent i possar un poc d'ànim a la gent de davant. Però l'estirada va durar poc, al km 3 ja vaig desistir de seguir en aquell ritme, i tant Remi com Cristobal i Agustí Roc que anàvem detras meu, em van passar i vaig veure com marxàven sense poder fer res per a seguir-los. A partir d'aquí i fins dalt de tot de la nevera de Catí va ser un continu patiment, ja que havia gastant la gasolina a les 1ers rampes i les cames no tiraven en força. Així que donant en la llengua fora vaig arribar al punt més alt de la cursa. A partir d'aquí venia un terreny molt corredor i en principi bastant favorable per a mi, però veient com havia pujat, i el lluny que tenia a tots els corredors de davant, veia difícil poder conseguir una remuntada, però apretant fort i deixant volar les cames, vaig anar agafant, poc a poc, fins a 4 corredors, i en l´últim km vaig agafar al 7é classificat, adelantat-lo a l'últim km i conseguint així arribar a meta en 7ena possició en 1h i 56min.
Molt content, vist l'inici de la cursa, i en un formatge que va comprar Soraya, que com sempre, va vindre, en Mireia, a aguantar al barbut pesat que li agrada córrer pel monte i disfrutar del bon ambient d'estes curses entre amics i coneguts, vam tornar cap al poble en una bona sensació i en una cursa més per a poder contar.

Bé, i ara a fer uns kms més en la Pujada al Montsià, i la setmana següent cap a la Cavalls del Vent, quines ganes ja!!!

Una de cal i l'altra d'arena...

2011-07-17T23:53:00.000-07:00

Hola!

Ja estic per aquí!

Bé després de molt de temps sense possar res, avui ja tinc per escriure una mica.

Des de l'últim cop que vaig escriure he fet dos curses, la 1a, l'sky race de Vilaller i la 2a, la Cursa de muntanya de Morella.

De la 1a, que era campionat d'Espanya, tinc un record un poc agredolç. El resultat esportiu no va ser el que volia, quedant el 67, en 2h13min, i en la sensació, de que les pujades on toca caminar, sempre em passen factura...a la baixada vam intentar arreglar-ho però ja poc podia fer per millorar el resultat final. Del que si que em queda von gust de boca, va ser en el gran cap de setmana passat pel Pirineu en els companys i en Soraya, sempre va bé fer una escapadeta i desconectar de tot.

De la 2a, la cursa de Morella, si que puc dir que el resultat és el que em tocava. La cursa, ràpida com poques, en pujades curtes i explosives en les seves corresponents baixades, i en llocs on es podia córrer i molt, va ser cardíaca de principi a fi. Vaig estar entre els 10 primers de sortida i poc a poc vaig avançar a corredors fins possar-me en la 6ena possició. Allí, i a falta de pocs quilòmetres va començar un bon pique en el 5è corredor. Baixant a sac per la sendera que portava a Morella fins que abans d'arribar a l'asfalt el vaig poder avançar arriscant una mica, però l'atac va ser un poc precipitat, ja que per a entrar a Morella quedava una pujada curta però forta, on em va tornar a avançar, però encara quedava algo dins meu, un últim punt de gas, i a 500m d'arribar i a menys de 3min/km vaig fer un esprint on el vaig poder deixar detras, arribant a meta exaust, però molt satisfet per la 5ena possició aconseguida deixant-ho tot durant tota la cursa. I per a finalitzar la millor recompensa, trobar a Soraya a l'arribada, donant-me ànims i cuidant-me com sempre.

Bé i ara a descansar de curses. Toca bici, i per a començar l'estiu que millor que 270kms pel Pirineu en btt, en Joan i David, fent la Ciclo Perdido Extrem!

Fins la propera!

Salut i kms!

3a Duextrem Amposta, (20km trail, 1200m+), (43km btt 880m+).

2011-06-12T23:35:00.000-07:00

Hola!

Bé, no se per on començar la crònica del que ha sigut la 3a Duextrem d'Amposta.

Bé podria començar dient que, encara que a les classificacions pugue possar que soc el guanyador, jo no hem sento així. Racionalment, puc pensar, que tant Oscar com l'altre company, que portava a 200m, els van desqualificar correctament, però emocionalment, no és així. Jo estava lluitant pel 2n i 3r lloc i així hagués hagut d'acabar la cursa, entrant a molt de temps d'Oscar, però content per ell, per ser el just vencedor i per mi, per haver-ho donat tot i estar lluitant pel cap de cursa en totes les meues forces. Però les coses no van succeir així i ara us faig cinc cèntims...

La Duextrem va començar en molt bones sensacions, vam sortir els 8 primers molt ràpid. Tant ràpid que a la 1a pujada forta ja s'havia trencat el grup respecte de tots els altres. Així que apretant més del recomanable, sabent el que quedava de cursa, vam anar tirant amunt. Oscar marxava ràpidament per davant, i jo, tot el temps controlant el ritme, també veia com Albert i Ivan tiraven endavant per a fer un resultat espectacular. Però esta no era la meua lluita, la meva lluita era mirar com, de la Duextrem, només tenia per davant a dos corredors. A Oscar, impressionant com sempre i a un altre company que no he pogut identificar. Així que, lluitant, lluitant i en l'ajuda de Xavi Royo de la UEC, vaig arribar a la transició en 3r lloc. Estava cansat, les cames estaven pesades i els ronyons em feien mal, tot males sensacions, però quan vaig agafar la btt, tot va canviar. Damunt d'ella les cames ja no pesaven i els kms estaven volant al GPS, en un moment, vaig agafar al 2n de la Duextrem, em notava pletòric, la 1a pujada va costar, però dalt encara anava segon, però en un moment vaig veure que un altre noi m'agafava, no era el que havia agafat avans, era un altre, per la sendera baixava més ràpid que jo, però no em va deixar de roda, la baixada va ser brutal, seguint-lo per damunt les pedres i avall sense mirar en el risc, i així 2n i 3r vam arribar al punt crític de la cursa.
Oscar ja feia temps que havia passar per l'avituallament, i al igual que a nosaltres ens van dir una direcció equivocada. Jo vaig preguntar, però el company que anava segon ni va parar, i va tirar recte. Jo al no voreu clar, vaig cridar si era per allí i em van assegurar que si, i així vaig fer, a fondo detras del segon, pista, pista, i més pista, 30, 32, 35km/h, i jo pensant que ens faltava una pujada, cada cop més nerviós...per allí no era, i allí se'm va caure el món damunt, vaig veure clar que ens havien dit la direcció equivocada, a mi, al 2n i a Oscar. El desànim es va apoderar de mi, estava lluitant pel segon lloc i vaig veure que, els 7kms de més, farien que ja no tingués cap opció de podi. Però, allí no s'acabava la Duextrem, la duextrem s'havia d'acabar i en el cap afonat, vaig tornar poc a poc, cap a l'avituallament conflictiu. Allí, només em van veure arribar, es van desfer en disculpes, però no hi havia res que em pugues pujar els ànims. En bastant mala gana, vaig anar fent, primer trobant a Narcis, desprès a Ragna i poc a poc els vaig deixar a tots. A la baixada, em vaig trobar a Dirk, m'havia avançat mentre jo anava en la direcció equivocada, estava un poc magullat, però és dur com una roca, i així veient que en ell podia arribar bé vam tirar fort cap a meta, ara si, pel recorregut correcte. Moltes rampes a les cames, els kms extra i l'esforç fet començaven a passar factura, però cap de la duextrem ens agafava per detras, i així en l'últim esforç i en el cap ple de mals pensaments vaig creuar la meta. No sabia ni en quin lloc estava, ni que passaria, però vaig explicar el que va passar i van decidir, desprès de pensar-ho molt, donar-me el 1r lloc a mi, ja que era el que havia fet tot el recorregut en menys temps, sense contar el tram de l'equivocació.
Mal gust de boca per tot el que va passar, per no haver pogut aixecar els braços a meta sabent que era 3r i que els companys de davant m'havien guanyat per estar més forts que jo. Per Oscar, per que ell era el que mereixia este podi i esta victòria. Company, ja ho vam parlar, no fa falta dir res més. Només que ets un gran esportista, i per damunt de tot una gran persona, puc dir que estic orgullós de tindret com a amic.
Bé i de l'organització, companys, us coneixo a molts, respecto la decisió que vau prendre. Se que hi ha molta pressió quan has de fer una cosa d'estes i que les coses no son fàcils, però heu de comprendre que jo em sento el 3r classificat. I respecte a l'error de l'avituallament, ja sabeu on falla i se que el corregireu perfectament, sou bons i només cal veure l'èxit de participació que heu tingut. La cursa estava perfectament marcada i els recorreguts eren molt bonics, les vistes corrent per dalt de la serra del Montsià son magnífiques i els corriols en la BTT espectaculars. Nois l'any vinent hem tindreu allí, i tornaré a donar guerra, això, segur!

I per a finalitzar, vull donar les gràcies a Soraya i a Mireia, que, en la solana que caia, allí estaven esperant a que arribes, aguantant la meua decepció a l'arribada i donant-me ànims. Gràcies!

Bé gent, i ara a per la Nocturna, la farem com a un bon entreno pensant en el sky marathon de Vilaller, quines ganes!!!

Salut i cames!

XI Cursa muntanya Paüls by rafalgueri

2011-05-29T23:06:00.001-07:00

Hola!

Bé, poca crònica després d'una setmana sense poder-la fer.

Poc temps per a entrenar, i poc temps per a poder escriure alguna cosa, però és el que hi ha. La part bona es que les cames ja les tinc recuperades al 100%.

La cursa de Paüls, que dir d'una cursa que fa 11 anys que es celebra? doncs que és la cursa en el millor recorregut que poguem trobar per estes muntanyes, casi gens d'asfalt, només el necessari per a estirar la cursa, casi tot senderes espectaculars, crestes, pujades fortes, baixades ràpides, bé, en definitiva, un recorregut per a gaudir de l'esport que més ens agrada i a casa nostra. Que més volem???
De la meva cursa, pues bastant content, sortida en el grup de davant i aguantant allí casi tota la cursa, llàstima de no tindre referències en altres corredors, ja que a les baixades vaig baixar un poc el ritme, com quasi sempre em passa si no tinc a ningú prop perseguint-me o sent perseguit. Però content pel resultat final, on només dos minuts em separàven del pòdium sènior.
Bé poc més per a escriure, ara toquen uns dies bastant carregats d'entrenaments, tot pensant en 1r, la duextrem, i 2n en l'sky marathon de Vilaller.
Esperem estar en bones condicions per a estes proves.

Salut i cames!!!

XI Cursa muntanya Paüls de rafalgueri en Garmin Connect: Detalles

2a Marató de la Fageda i 3a Marxa Pujada a Pallerols, desde l'interior...

2011-04-21T00:19:00.001-07:00

Hola!

Us faré una crònica des de l'interior del que va ser la 2a edició de la Marató de la Fageda i de la 3a Marxa Pujada a Pallerols.

Son les 05.00 del matí i ja no puc dormir, hem quedat a les 05.30 al poli. Caldrà aixecar-se que ja no dormirem...en les lleganyes als ulls soc el segon en arribar, trobo a Gusbi, que encara que sembla mentida, no venia de festa...En això que ja va arribant tota la gent i comencem a muntar tot el "tinglado", dorsals, bosses, esmorzar, arc, taula d'ordinadors, megafonia,..., nervis previs... Així en un no res, ja son les 06.30 i comencen a arribar els corredors, poc a poc, van arribant tots. Alguns problemes de dorsals que resolem ràpidament i en poc ja son les 07.15. Cridem a la gent que s'ha de fer el control de sortida, tots al corralet, preses d'última hora per falta d'algun corredor, res que no es puga solucionar. Conte enrera... i sortida de la 2a Marató de la Fageda!

Ja sens descans ara a pels de la marxa. Comencen a arribar, i es fa un bon tap, son molta gent! Això s'ha de pensar millor per a l'any vinent. Comencen a sortir els típics problemes, gent que agafa el dorsal que no li toca, gent que no surt als llistats, res, tot arreglat! Manel dirigeix l'orquestra de la marxa perfectament. Son les 08.15 i la gent sembla que no vol marxar de la vora de l'esmorzaret que els tenim preparat. Els cridem a tots i poc a poc els tenim controlats al corralet de sortida. Les 08.34, tots llestos i sortida de la 3a Marxa Pujada a Pallerols!

Ara tranquil·litat, la sort ja està tirada, ara tot ha de sortir bé i a l'arribada sabrem si els corredors han gaudit del recorregut.

La gent comença a muntar tot el tema de la torrada, taules, carpes, etc. Per altra banda Max ja comença a muntar els trofeus, quin goig fan una vegada ho te tot muntat!

L'espera es fa curta en un no res ja ens diuen que arriben els 1rs corredors de la marxa, que ràpids! i poc a poc ja van arribant tots els altres. De vegades tots a munts, de vegades molt espaiats, però poc a poc Manel, Víctor i Pedro els controlen a tots. Fan molt bona cara, es veu que el recorregut els agrada. Bona feina! Així anem passant el temps, i ens diuen que els 1rs corredors de la Marató ja no tardaran en arribar. Així que Joan i David, preparats per a fitxar-los a tots. Ja es veu al fons un corredor, bé de groc, és Albert Giné, quin temps! 3h43min, bat el rècord de la 1a Marató! El veig content, bona senyal, vol dir que tot ha anat bé, això ens dona ànims. En poc, ja comencen a arribar els corredors de la marató el 2n, Jose Manuel Menero, i el 3r, Adolf Aguiló, completen el podi masculí. Ara ja tenim feina de veritat, no para d'entrar gent, tots molt contents, quina gran alegria per a nosaltres, tot va sobre perfecte, no ens podem queixar. La fotògrafa, Soraya, no para de tirar fotos de l'arribada, a tothom li agrada tindre el seu record.
Així, casi sense donar-nos conte ja han passat 7 hores des de la sortida, cap incident greu, i ens comenten que ja arriben els últims corredors, quin grupet, ells també mereixen el seu reconeixement, moltes abraçades a meta i alguna llàgrima, és admirable l'esperit de superació que te la gent.
Ja! ja està? si, ja està! ja han arribat tots! tanquem els ordinadors, trèiem les classificacions i la feina està feta. Els trofeus s'han entregat, la gent ens dona les felicitacions, ara tots tenen la panxa plena, menys nosaltres, jeje, i crec que les cares son de satisfacció. De satisfacció els que han guanyat, de satisfacció els que han participat i de satisfacció els que han pogut acabar, que no és poc. Tot això, ens fa posar cara a nosaltres de felicitat, de felicitat per fer la feina ben feta, de satisfacció per veure que la gent està contenta. Això no te preu! Ganes per la propera? persupost!

Tota la feina que comporta tot això te la seva recompensa en un matí. Sembla breu, però ja us dic que dura per un any sencer. Un any de noves il·lusions, que, si ningú intenta esguerrar-les, i si no hi ha cap imprevist, donaran lloc a la 3a Marató de la Fageda i a la 4a Pujada a Pallerols!!!

I per finalitzar, voldria fer uns agraïments:

- Per als patrocinadors: Sense ells, les coses serien molt difícils. La situació no permet grans alegries, però tots ells ens han ajudat en els ulls tancats, això s'agraeix de tot cor!

- Per als voluntaris: Gràcies, gràcies ja que sense vosaltres, la marató passa de ser una cursa normaleta a ser una cursa gran, molt gran. Tots els avituallaments plens de voluntaris animant, les barres del menjar, la torrada, l'entrega de dorsals, gent fent fotografies, bé, segur que hem deixo alguna cosa, però de veritat gràcies a tots!

- Per als caps pensants: Joan i Joaquin, els directors d'orquestra de la marató i de la marxa. En les mateixes ganes del 1r any, en ganes de fer-ho bé i en ganes de que la gent s'ho passo bé. Xeics, si l'any passat va anar per poc treure l’excel·lent, enguany l'hem aconseguit, enhorabona!

- I per finalitzar l'enhorabona a tots els corredors: Tant als de la marxa, com als de la marató. Sense vosaltres no seriem res, vosaltres doneu el si o el no, i crec que ens heu donat el si, i espero que per a molt de temps. Gràcies a tots, gràcies per vindre a la nostra terra, a la nostra muntanya, gràcies per donar els ànims i les ganes per a poder dir, que l'any vinent, us esperem a tots! No volem que falte ningú! Fins 2012!

Bé, i això és tot, ja he donat una bona "tabarra", però l'ocasió ho mereixia.

Ara ja si! s'ha acabat la 2a Marató de la Fageda i la 3a Marxa Pujada a Pallerols!

Fins el 2012!!!

Gràcies a tots!!!

By Rafalguerí.

Open Raid Cambrils 2011, Copa Catalana.

2011-04-04T23:13:00.000-07:00

Hola!

Que dir de la prova que vam fer dissabte passat, casi que no tinc paraules, només tinc records. Només tinc bons records, del patiment, del cansament, de les rascades, de les caigudes, d'això no queda res! Només queden el bons records, de l'equip, dels paisatges espectaculars, de la duresa del recorregut, dels nostres estimats plànols en els punts de control, de l'arribada! després de 10h de cursa donant tot el millor de nosaltres per a conseguir finalitzar un raid, on els primers no sempre son els guanyadors, i els últims els perdedors, ja que l'experiència que vam guanyar dissabte passat, poques proves d'estos mons de curses et poden donar. Bé i ara després del rollo passem a explicar en que va consistir l'Open Raid de Cambrils.
Tot va començar en un correu d'Oscar Pinyol, "Eic, que et vols apuntar a un Raid?", i jo, "un raid?, però això no s'ha de saber molt de varies coses?", "Bueno si, però mirateu, que tampoc és per a tant!", "Vale m'ho miro i et dic algo", 5 minuts després..., "Eic, això és brutal, però al ataqueeee!", "Au pos, ara en falta un", "va pos que ne coneixo un que també està cremat", "David que t'apareix fer un raid?", "Ai pos vale", " Saps de que va?", "Pos no, però ja farem algo!"
I així és com vam embarcar-mos en esta aventura...
La segona part, descripció de la cursa...

I seguim...

El raid: La 1a prova que vam fer va ser uns relleus en pista d'atletisme, res, 400 metres en gelat per a possar el pols als núbols...d'aquí ja vam sortir en el mapa de Cambrils a fer la prova d'orientació urbana, un circuit també molt ràpid on l'estratègia per a trobar tots els punts va ser determinant. Nosaltres ho vam fer el millor i més ràpid que vam poder, però quan vam arribar al box de les BTT's casi que no en quedaven! Així que sense més temps per pensar, vam agafar el següent mapa, consisten en el tram de BTT, aquí vam anar prou bé, els CP's els vam trobar ràpid i vam poder arribar a la següent transició.
Aquí ja vam començar el primer treking, qui diu treking diu anar camp a través buscant els CP's saltant marges, rieres, pujant moles, baixant cingles, res...una passada! Quan vam acabar d'este tram, i després de poder recuperar-mos un poc, tocava de nou BTT, aquest tram va ser prou dur, ja que vam tindre que remuntar un barranc en la BTT al coll que ens va deixar un poc tocats, però com bons jabalins, vam arribar al Colldejou.
Aquí de nou el treking, este si que va deixar-mos tocats de veres, després de pujar a la Mola de Colldejou, vam fer un tram d'espeleo, molt guapo! Encigalats per dins de la cova i despres de passar uns quants passos complicats, només se'ls ocurreix que possar un rapel, així que corda i cap abaix 18 metres...despres de recuperar-mos un poc, encara seguia el treking, vam anar a buscar 2 CP's més, perduts dalt dels singles i com vam poder vam tornar a Colldejou.

El temps de tall ja ens perseguia i vam decidir deixar de passar per dos CP's importants i fer el tram de BTT que ens tocava el més ràpid possible, crec que aquí ho vam encertar a mitjes. Ja que vam anar per dins d'una riera que ens feia alentir la marxa i segurament haguèssim pogut sortir per fora d'ella i anar més ràpid. Bé, vam trobar el CP que ens faltava i en el temps molt just vam arribar a la prova de Kayak a la platja de Cambrils. Aquí, no ens vam aclarir, els organitzadors ens deien que teniem fins les 19.30 per arribar a meta, i nosaltres no ho teniem molt clar. De totes formes vam decidir anar a fer els 2 CP's que teniem en el kayak, Oscar va anar tot sol i David i jo en un. Casi que anava ell més ràpid que natres, quins cracks...jeje, bé despres de la pallisa de remar 4 kms per mar despres de casi 10h de raid que portàvem quedava l'últim tram! Aquí ens va tocar anar corrent a Oscar i a mi per Cambrils i a David en la BTT, vam trobar el CP obligatori i, sense temps de poder fer un CP especial de rocòdrom, vam arribar, en una carrera agònica, a la meta del raid en 10h 2 min! Per 2 minuts ens van treure 5 punts, perdent totes les opcions a poder estar en una millor possició final...llàstima, l'estratègia del kayak no va ser l'encertada, deixant un CP de kayak haguèssim fet 1 punt menys però no haguèssim tingut penalització per temps. Bé de això s'apren, i segur que, si en tornem a fer un, no tindrem estes badades de novatos...
En resum, una prova espectacular, molt dura, en els millors raiders de Catalunya, on en un poc d'experiència haguèssim pogut donar la sorpressa, jeje.
En ganes de repetir, però d'aquí un temps clar, jeje. Els companys d'equip perfectes! Oscar una màquina de xafar terreno, indestructible, les pedres s'aparten quan passa ell! David tot esperit, sense tirar la tovallola mai, de 4 opinions que va dir d'orientació les va acertar...l'haurem de deixar que porte el mapa a la propera! jeje. Així que companys quan tenim el proper???

Bé, perdoneu el toxo, però 10h de raid donen per a molt, s'ha de viure, s'ha de sentir, i sobretot, s'ha de disfrutar com ho vam fer natres!

Salut!

Classificacions

UTF: FINISHER!

2011-03-22T01:46:00.000-07:00

Hola!

Pues si, tal i com he possat al títol, puc dir que soc finisher del Ultra Trail de les Fonts! El meu primer ultra i puc dir que no serà l'últim!
Abans de res vull felicitar a tota l'organització de l'UTF, desde Karim, el cap pensant d'aquest ultra, fins l'últim voluntari que et donava ànims als lloc més inaccessibles. Tots aquests han fet que durant el passat cap de setmana haguèssim gaudit d'un cap de setmana inolvidable, ple de noves experiències, bons moments, mals moments i per suposat l'última arribada a meta, saben-te finisher d'esta prova tant dura i a l'hora tant gratificant per a un mateix.
També vull felicitar als 3 companys seniencs que ens vam atrevir en esta prova. Pau, que gran, demostrant una vegada més, que no hi ha límits si un s'ho propossa, ets finisher! Àngel, ets com les cabres, tant i fan 20kms, com 30kms, o com 105kms, pots en tots, i quan arribes el primer que fas és demanar una birra, espectacular! i Manel, fa dos anys, començaves a córrer, recordo els entrenaments, t'esperava a les pujades i tu amunt, encara que la llengua t'arrives enterra, i este cap de setmana has demostrat que en força de voluntat i ganes, tothom podem arrivar a on vulguessem, gràcies a tu, el dissabte vaig arribar a meta, els teus crits sempre 50m per davant van estirar-me i no caure en parar i deixar-ho tot, gràcies crack! Ets finisher! i en un lloc que parla per si sol!
I per acabar, vull dir que este Ultra li dedico a la meua parella, Soraya, sense ella, sense el seus ànims, sense veure-la cada dia a l'arribada, sense el seu suport desde que vaig decidir apuntar-me, res seria possible, gràcies! Ets la força que m'estira per a anar sempre cap avant!
T'estimo!

3a Pujada a la Foradada by rafalgueri.

2011-03-22T01:34:00.000-07:00

Ho sento!

Però tinc el bloc abandonat...faig un breu resum de la cursa de la Ràpita i després una altra entrada per al UTF de Xerta.

Pues, que dir de la cursa de la Ràpita, com sempre que correm pel Montsià, ens sorpren alguna cosa. Esta vegada va ser el bonic recorregut que ens va muntar Agustí per tota la cresta de la serra de la Foradada, fins la Torreta i tornar, crestejant com a cabrits per a tornar, casi sempre per sendera, fins a la vora de la Ràpita. La cursa hem va servir com a bon entrenament de càrrega per a acabar la setmana anterior al UTF en 80kms a les cames, vaig notar-me bastant pesat pujant, però tenint en compte el resultat final vaig acabar prou content. Com sempre gran representació senienca, allí on anem fem parlar!
Bona cursa, i ben organitzada pel mestre Agustí, l'any vinent haurem de tornar!

3a Pujada a la Foradada de rafalgueri en Garmin Connect: Detalles

3a Cursa la Cameta Coixa, Miravet.

2011-03-01T23:51:00.000-08:00

Hola!

He tardat un poc a actualitzar, però no hi havia temps!

El diumenge passat es va disputar la 3a Cursa la Cameta Coixa, cursa de 19km i 1100m+, molt tècnica, en fortes pujades i baixades ràpides per corriols espectaculars.
La cursa va estar a un altíssim nivell, no ens va faltar de res, i les vistes, de les poques que vaig poder gaudir, eren molt boniques.
L'equip senienc va sortir a per totes com sempre, demostrant que enguany es donarà guerra, del 1r fins l'últim. Cal destacar que vam entrar 4 dins dels 10 primers, tot un èxit. També, i com es d'esperar, tots els altres van fer una molt bona cursa, arribant sans i estalvis d'una cursa curta però molt exigent tècnicament.
Bé i ara a esperar l'ultra de Xerta, debut en la llarga distància! ai mare!

3a Cursa la Cameta Coixa, Miravet + suc de taronja + birra de rafalgueri en Garmin Connect: Detalles

2a Cursa de muntanya del Pastisset, Benifallet.

2011-01-31T00:22:00.000-08:00

3,2,1 comencem!!!

Bé, ja tornem a estar per aquí!

I quina millor forma de tornar que fent la 2a cursa de muntanya del Pastisset, a Benifallet.
Ahir diumenge vam poder gaudir d'una cursa molt bonica, en uns paratges que no pensava trobar i en un nivell de corredors i d'organització molt alt. M'ho vaig passar molt bé, junt en tots els companys del Trail CER.
Per ser la 1a de l'any hem vaig trobar bastant falt de ritme. En tota la pujada no vaig anar massa còmode, ofegat casi tota la pujada, fins que vaig arribar a la Creu de Santos sobre el lloc 14è. Allí després de mirar un poc el fantàstic paissatge que teniem baix nostre, va començar la festa del descens. Volia baixar reservant, ja que el genoll podia ressentir-se del 1r esforç important de l'any, però veure varis corredors a l'abast hem va fer apretar les dents i baixar fins colocar-me en la novena possició, que aniria alternant en el company Joel d'Almatret, fins que a pocs kms de meta vaig marxar, més per desgast del company, que pel meu rendiment, ja que la cursa se'm va fer bastant llarga degut a la falta d'entrenament per muntanya. Així que després de 2h40min vaig arribar molt content i satisfet del resultat i en ganes de fer la propera.
I per acabar felicitar a tots els companys del Trail CER, vam entrar 5 entre els 20 primers, i Isa va pujar al podi! (Error, Marta Martinez 3a Veterana, Isa recollia el trofeu) Enhorabona a tothom!

Bé i per ara res més, a seguir entrenant i que les lessions ens respectin!

Salutacions!

1r Dustrong de Paüls, a ras! by rafalgueri

2010-11-29T01:52:00.000-08:00

Bé, punt i final! (per enguany eh...)

Ara ja puc dir que tanquem temporada i descansem per uns quants dies. L'última prova, el dustrong, el 1r duatló de muntanya de Paüls, m'ha servit per a tancar temporada en bon sabor de boca, encara que, com a bons competidors, sempre desitgem un poquet més.
El diumenge passat ens ho vam passar molt bé, David i Manel, també van patir igual que jo, l'exigent recorregut que ens van oferir els companys de Paüls, i Soraya, no va patir el recorregut, però va patir el fred que va fer durant tot el dia, aguantant com una campiona i fent de reportera de l'equip senienc.
Tal i com dic la cursa va ser exigent, tant tècnicament com físicament, ja que les distàncies, curtes i explosives, ens van fer treure el cor per la boca a cada instant.
El primer tram a peu, de 5.5kms, era un recorregut en una forta baixada i la conseqüent pujada on les cames ja treien foc. Després ja en pujada arribàvem a Paüls a la 1a transició. Aquí vaig arribar en 22min i vaig sortir crec que en 7é lloc. Transició ràpida i en la btt costes amunt, i amunt i amunt! Les cames cremaven però jo sabia que allí tenia molt a guanyar, així que vaig aguantar fins les primeres senderes on en la tècnica bona vaig poder anar avançant gent. Així que ja en l'últim tram de la btt ja vaig possar-me 3r, lloc que vaig mantenir en la 2a transició i que em pensava que podria aguantar fins a meta. Però l'últim tram, de 3kms en casi 400m+ em va passar factura, les lumbars es van tornar a bloquejar i vaig fer els últims kms doblegat com un iaio..., així que dos companys que venien detràs, Luis Foz i Xavi Queral, em van passar, separant-mos a l'arribada a meta de 40 segons.
Bé, no hem puc queixar de com va anar el debut en duatló, prova que crec que m'agrada, ja que, en la btt puc anar prou bé i recuperar del tram a peu. Ho tindrem en compte per l'any vinent. A Manel i a David també els va agradar molt, la birra de després i el bon ambient ens van convèncer de marcar esta prova al calendari.
I gràcies a Soraya, que ens va fer un reportatge, tenim unes bones fotos del que va ser este debut. Aquí

Classificacions

I com a resum general de la temporada, puc dir que estic satisfet, ni molt ni poc, simplement satisfet. Ja que veient els inicis i on he pogut arribar, gràcies a l'esforç, al suport incondicional de Soraya (T'estimo moltíssim!), i als ànims dels meus amics, he pogut sortir de la lesió de genoll de principis d'any i arribar a un bon nivell, acabant 12è del circuit en 10 curses puntuades i fent bons resultats en altres proves de fora del circuit. Així que només queda dir que fins l'any vinent, a descansar, a recuperar, i a pensar en la nova temporada, tornaré en moltes ganes!

1r Dustrong de Paüls, a ras! de rafalgueri en Garmin Connect: Detalles

KMV Roquetes, 7km, 1360m+

2010-11-22T23:09:00.000-08:00

Hola!

Bé ja torno a ser per aquí després de bastants dies. Esta vegada tampoc tenia massa ganes d'escriure però si ho vaig deixant al final passarà que ja no escriure més.

El diumenge es va disputar el 1r Km vertical de Roquetes, la cursa consistia en pujar de baix de la Caramella fins el cim de Caro, en 7kms i en 1360m+ de desnivell. Esta cursa no la vaig entrenar gens, confiava en tots els entrenaments que havia fet durant l'any i creia que hem podia anar prou bé, però la realitat hem va colpejar només a les primeres rampes de pujada. Les cames engarrotades no donaven prou força, sensacions estranyes de no poder pujar de pulsacions, les lumbars contracturades que cada cop que volia trotar no hem deixaven i tenia que tornar a doblegar l'esquena.
Així que decidit a patir i arribar a dalt de tot vaig tindre que "acotxar" el cap i deixar passar els metres que hem portaven fins el cim. Vaig tindre una última espenta gràcies a Soraya i a Mireia que m’esperaven al coll del Vicari, que van aguantar allí el fred, la neu i el vent com unes valentes per a poder donar ànims i ajuda quan més tocat anava. Gràcies! I també gràcies a elles vam poder baixar de Caro quan ja ens estaven a punt de caure les mans, jeje.

I bé, després del coll del Vicari ja va ser apoteòsic, allí ja pegava el vent en força i va començar a nevar en ganes, però ja només quedava arribar a dalt i al final en 1h 15min vaig poder arribar i fer la foto al cim. Llàstima de no poder gaudir de les vistes pel mal temps, però ja tornarem un altre dia en més calma.

De la cursa dir que va estar molt ben organitzada, el circuit perfecte, els avituallaments al lloc, i la caseta de Caro on tenies el cafè calentent una salvació, jeje. Després al pavelló ja no ens va faltar de res, la gent molt amable i un bon dinar a base de la típica torrada. L'any vinent esta cursa està marcada al calendari!

I com no, felicitar a tots els Trail CER's, que van aguantar i van arribar fins al cim com uns campions, del primer fins a l'últim. El divendres tenim l'entrega de premis, hem quedat tercers gràcies a tots vosaltres, som un gran equip!

I per finalitzar dos felicitacions personals, la primera per a David, quina gran cursa vas fer, ara mateix tens un nivell molt alt, aguant aquí i l'any que bé donaràs molta guerra. Espero poder tindre bones curses en tu, això hem dona motivació!

I la segona felicitació per a Ramon, ets un crack, però un crack dels bons, ets sencill, humil, constant, persistent i tot això t'ha fet guanyar un circuit on han participat corredors del més alt nivell, però gràcies al teu treball i a la teva força de voluntat has guanyat el 1r lloc per mèrits propis. Enhorabona Ramon! T'esperem l'any vinent en les mateixes ganes i en les braços oberts, ja saps, jeje.

Bé i ara tancarem la temporada en la duatló de Paüls de diumenge. Espero poder donar tota la guerra que les meues cames poden donar, espero no tindre les mateixes sensacions de diumenge passat i poder patir i gaudir al màxim.

Fins la propera!

Salut!

2a Cursa de les Roques, Horta de Sant Joan by Rafalgueri

2010-11-08T23:28:00.000-08:00

III Cursa de muntanya d'Ulldecona by rafalgueri

2010-10-24T23:24:00.000-07:00

Bé una petita crònica de la III cursa de muntanya d'Ulldecona:

07.15am, pip-pip..., pip-pip, collons que passa, que he d'anar a treballar? osti no que és diumenge, uff, que son i que poques ganes de córrer avui...bé va aixecat que quan te rentes la cara ja saps que et passa tot. Bé la bossa al lloc, posat el tratje de batalla i no t'oblides res, ni les sabates...buff, les trabuco, no se com anirà això en estes...llàstima que no m'han arribat les noves encara, que hi farem un poc d'esparadrap i ja estarà no?...
Bé a esmorzar i a plenar el dipòsit de bons hidrats, un poc de muesli, la llet en mel que no falte, i unes torradetes i ja estem arreglats! 07.41 ui que ja es fa l'hora nem a la gaso...07.45, ei bon dia! Quina gentada avui, això si que fa goig! Bé estem tots?, vinga marxem cap al puesto!
08.10, osti tu quina rasca, nem a pel dorsal que comença a vindre gent, bé bé, quin ambient, poden estar contents els falduts de la gentada que els vindrà avui.
Ei, cares conegudes, canareus, tortosins, ampostins, pues si avui estem tots, quin fart ne tindrem per a quedar prou bé, s'haurà de córrer i molt!
08.50 anda que ja ens criden i encara no he escalfat, corre, corre, arf, arf, mare meua ja estic cansat... Eics, va cap al corralet que ja toca! 09.00, espereu al coet, ehh! Si..., el coet, quan el coet petava ja estàvem sortint d'Ulldecona...vinga cap al Castell que fa pujada, bé anem bé aguanta aquí i ves fent que ja saps el que queda, amunt i avall, agafa bona posició detràs de Josep Bel, ep Marc Balañà, bona llebre, a veure si els puc seguir, uff, uff, el cor per la boca i cap a les antenes, vinga apreta que després ve la baixada i allí a sac! Avall! Ui, ui, això no va bé, ja tornem a ser en les sabatilles dels c*****s..., ja em cremen els talons, no pot ser, no puc més, aguanta que ja estàs baix! buff, paro..., m'agafa Marc, ei, no puc en els peus quin mal, va segueix-lo va, vinga detràs, au amunt, planejant, buff, quin patir, vinga ara avall cap a l'ermita, Marc, passa jo no puc! joder que suplici, marxen dos per davant i no puc fer res, que mala llet...no puc xafar les pedres, quin mal a cada xafada...vinga va tira, cap a l'ermita, mira'ls seniencs i canareus donant ànims, que cracks! Gràcies una espenta no va mai mal quan vas fotut! Ei Brau vinga una altra roda per a agafar, tira amunt, i més amunt, va que sembla que vas bé, error, tornem al cap de poc en la cremor de peus, buff, m'he d’evadir d'això i tirar de cap, encara queden 6kms, pensa en la meta i pensa qui t'espera, ja ho saps, estarà allí! Vinga endavant, endavant, ja falta menys per a veure-la!
Més baixades, no puc aguantar a Brau, marxa lluny i el perdo, va que ja queda menys, planejem i podem córrer de nou, uf l'última pujada, vinga que pujant no crema res, només les llagues, ja tinc a Brau de nou, però tornem a baixar? uff, el torno a perdre..., va que ja està Ulldecona a tiro, a planejar, tot baixada, ara si, aguanta tot el que pugues, algú t'espenta i ja saps qui és, sempre t'espenta encara que no estigue al teu costat, t'espera a meta! Vinga Brau que ja ho tenim, ja el passo, a pels altres dos, en tinc dos davant i no els puc agafar, més fort, no els atrapo, últims metres a tiro i no puc, el dolor ja no hem deixa avançar més fort, l'arc de meta! I el seu somriure, llàstima que no li puc correspondre pel meu mal estat, però això ja ho sap i meu perdona, per fi, ja descansen els peus, que mal, tot de llagues, mal gust de boca per no poder donar-ho tot com sempre, però les coses no surten sempre com vols, ens lleparem les ferides i tornarem a córrer, és el que ens agrada no? Si!

Bé i això és la crònica de la cursa d'Ulldecona, una forma diferent de descriure-la. En si, la cursa va estar molt bé, tot correcte, els avituallaments, el cambi de recorregut, l'arribada, com sempre, ens tenen mal acostumats...A per la 4 edició falduts!
Ah i com no els seniencs màsters al pòdium! A veure si espavilem els sèniors i veterans!

I qui sempre em dona ànims, ja ho sap, l'estimo!

V Cursa de muntanya de Tivissa by rafalgueri

2010-10-12T23:15:00.000-07:00

Hola!

Bé ja tornem a ser per aquí, i ara és per a explicar la cursa del diumenge passat.

No se com començar, bé començarem donant les gràcies a tota la gent de Tivissa que ha fet possible esta cursa. L'alt nivell demostrat cada any consoliden la cursa dins del panorama català i esperem que continuïn així per molts anys. Tot estava planejat al detall i això és nota quan vas a córrer una cursa i només has de pensar en córrer i només córrer, ni falta de senyalització, ni avituallaments escassos, molta gent als punts crítics, molta gent animant, rostida, etc, etc, i així no acabaríem en tots els punts bons de la cursa.
Pel que fa al recorregut, tècnic, i encara més tècnic degut a les pluges del dia abans. Tot ple de corriols que no et deixaven agafar un ritme còmode, pujades i baixades trencacames i sobretot un paisatge feréstec com pocs que no et deixaven indiferent per allí on passaves. Per a mi, un pèl massa tècnica, prefereixo un poc menys de pedra, en estes curses ja que acabo en els peus destrossats, però de totes formes, no deixa de ser una cursa per a repetir any rere any.
I pel que fa a la meua cursa, pues content, en l'alt nivell que hi havia al final vaig poder arribar l'11è en un temps de 2h42min. Escarmentat de l'any passat on vaig agafar una bona "pájara" enguany vaig sortir deixant davant meu un grup de 20 corredors. Sabia que el meu punt fort no és anar ràpid si no les pujades fortes i les baixades a sac. Així que poc a poc vaig anar avançant posicions, fins més o menys posar-me el 15. No va ser fins els últims kms, on ja vaig poder avançar 4 posicions deixant als corredors a les baixades més dures i alguna que altra pujada. Així que molt content vaig poder acabar la cursa sense cap lesió greu a part de 4 rascades degut a dos caigudes un poc tontes...
Bé i res més, tornar a donar les gràcies als Tivissencs per la bona organització i si no passa res, l'any vinent repetirem!

IV Pujada al Montsià by rafalgueri

2010-09-26T23:03:00.000-07:00

Hola!

Bé ja tenim una altra cursa al sac!

Ahir es va disputar la IV Pujada al Montsià organitzada perfectament per la A.E. Alcanar. D'aquí voldria agrair el gran treball realtizat per l'organització en preparar una cursa en tant bon nivell en tots els sentits, ara ja només cal esperar la cinquena edició.

El matí començava fresc, en un poc d'aire, però en el clima ideal per a poder córrer sense patir calor. Poc antes de les 07.30 ja estàvem recollint el dorsal i esperant a la sorpresa del dia. No les teniem totes, però al cap de poc ja van arribar "les mariquites de la Sénia!" si si, uns quants cracks del trail CER van decidir disfressar-se de mariquites per a donar un toc d'humor a esta cursa, i ja ho crec que ho van conseguir, van causar tant de furor que inclús els van fer una entrevista al canal 56, quin espectacle!!!
Després de fer un poc de calentament i les fotos i rises de rigor ja tocava arrencar la cursa. Tots al corralet de sortida, les mariquites davant de tot i traca per a la sortida. Com sempre sortida en masa, casi 180 corredors pels carrers d'Alcanar feiem tot el goig, i d'allí cap al santet ja vam començar a estirar el grup. Per davant meu uns 10 corredors i entre ells la mariquita disfreçada de Joan, com devia tocar els co....ns tindre a un disfreçat i cridant tot el rato "mariquita, mariquita" per a demanar pas...
Bé un cop la cursa ja es va possar a picar per a dalt vaig trobar el meu lloc, un ritme tranquil i sense forçar sabent que a la baixada de la Torreta seria on podria retallar. Així que poc a poc vaig anar agafant posicions i al final, després d'agafar a Oscar que no anava fi, i a la mariquita de Joan, vaig agafar el ritme bó. Així que, després de la baixada al barranc del Llop, i la pujada infernal fins a la Torreta, vaig sortir d'allí en la sisena posició, però en Narcís xafant-me els talons. Llavors vaig pensar que ho tenia que donar tot baixant per a poder mantindre esta posició fins a meta, i com vaig poder vaig baixar tot el ràpid que podia i vaig conseguir fer un bon forat en la gent de detràs. Però baix de tot encara quedàven bastants kms i no vaig deixar d'apretar fins que a falta de dos kms ja vaig veure que no venia ningú prop, així que en força vaig poder entra a meta després de 3h20min en la sisena posició general. Alli m'esperava Soraya, millor recompensa impossible!

Bé i això és tot per avui.

Fins la propera!

3a Volta de Muntanya de Catí by rafalgueri at Garmin Connect - Detalles

2010-09-12T23:06:00.000-07:00

3a Volta de Muntanya de Catí by rafalgueri at Garmin Connect - Detalles

1a Cursa Panxampla 2010, Alfara de Carles

2010-09-05T23:08:00.000-07:00

Hola!

Bé, ja tornem per aquí després de tindre el bloc tot l'estiu abandonat. Tornem a escriure i, com no, d'una cursa de muntanya. Concretament la 1a Cursa de muntanya de Panxampla, que vam córrer el diumenge passat.
Els organitzadors ens van muntar una cursa molt dura, pujades inacabables, baixades tècniques, i kms de muntanya baix dels teus peus que et feien sentir com una autèntica cabra. Pel que fa a la cursa tot va estar molt ben muntat, els avituallaments, els marcatges, la gent als llocs correctes, etc... i pel que fa als corredors la llàstima va ser que en van vindre pocs, però els que no van vindre ells s'ho van perdre!
Per part dels trail cers que vam baixar cal dir que tots vam acabar la cursa, vam acabar rebentats però tots contents de haver superat una cursa tant dura. L'enhorabona per a tots ells!
De la meua cursa, pues content pel resultat i també molt content de poder haver-la acabat. Jo vaig sortir com sempre molt conservador, tenia mal record de l'esguinç que portava de feia dos setmanes i no calia apurar més del compte. Així vaig anar fent en un bon grup de corredors fins la 1a pujada, aquí ja estava per davant del grup junt en Brau i un altre corredor, crec que anàvem dels 5 primers, ja que per davant estaven Ramon, Oscar i Arturo, grup impossible d'agafar i que a la postre es jugarien el podi. Els problemes van vindre al començar la baixada per un lloc molt tècnic i sense sendera, com no tenim cap i sempre anem al límit va passar l'inevitable, una altra vegada torçada de turmell i bastant de dolor. Allí ja vaig pensar de que s'acabava la cursa per a mi, però al anar baixant el dolor cada cop era menys i una vegada vaig arribar a baix de tot ja vaig notar que la cosa anava molt millor. I en estos pensaments vaig arribar a l'avituallament i vaig trobar a Agus d'Ulldecona, em va comentar que no tenia molt bones sensacions i vaig decidir tirar en ell. I això va ser el que em va salvar, vam anar fent tota la cursa sense apretar-mos corrent on podíem i caminant on no podíem córrer, i així anàvem fent i ja teníem en ment que arribaríem sobre el 9 i el 10. Però, com diu la dita, qui guarda quan te, minja quan vol, quina va ser la nostra sorpresa que ja als últims 10kms vam començar a avançar gent. Primer un corredor, després Albert, que estava molt destrossat, després un altre i així fins a arribar a l'últim avituallament on vam trobar a Narcís que anava 4t, aquí vaig sortir davant, però jo ja no podia en mi, i Narcís va poder entrar uns segons davant meu. Agus també va poder seguir el ritme i va entrar detràs meu. Així que sense pensar-ho vam fer podi, un podi que després del que va costar et dona molta il·lusió i ganes de continuar endavant en més força.
Després d'això un massatge, un bany restaurador a la piscina i el dinaret. Llàstima de l'entrega de trofeus que va tardar una mica, però l'espera va valdre la pena.

D’aquí vull donar dos felicitacions, 1r als 3 cracks que van copar el podi, Oscar, Arturo i Ramon, ells juguen a una altra lliga i això es nota només mirant les classificacions, a seguir així! I 2n felicitar a Manel Tomas (Vu*fit), tot un exemple de superació esportiva, cada vegada em retalles més temps cabrit!!!

Bé i això per ara és tot, ja no ho faig més llarg que avorreix, jeje.

Fins la propera!

Classificacions Trail CER:

5 GARCIA VIÑAS JOEL 3:50:52
8 BRAU PLA ALBERT 3:56:35
13 ROJO ROMERO VICTOR 4:07:22
16 TOMAS ANDREU MANEL 4:11:15
34 NIÑEROLA QUEROL ANGEL 4:54:05
54 GIMENO BALLESTER PAU 5:40:57

Aquí encara no era jo, era un mort vivent entrant a meta...

Font: UEC Tortosa

Font: Cursa Panxampla

Fotos de Pau Garcia

2a Cursa de Muntanya del Duextrem d'Amposta by Rafalgueri

2010-07-26T03:41:00.000-07:00

Hola!

Bé, després de diverses amenaces verbals i físiques, em veig obligat a fer una petita crònica de la cursa del diumenge, je je i je.

En dos paraules es pot resumir la cursa: Alt nivell, alt nivell però en tots els sentits. Alt nivell organitzatiu per part de Montbike, ens van tractar molt bé, des de l'inici fins a l'arribada. El recorregut ben marcat, els avituallaments al punt i l'arribada tot a mà, dutxes, menjar, etc...
I també alt nivell participatiu, casi 140 inscrits en una cursa a ple Juliol dona de pensar que l'any vinent estes dades es superaran. I per últim alt nivell en els corredors de les primeres posicions, cada cop costa més poder fer bons resultats, la gent entrena molt molt i molt. Només cal veure que dels 10 primers 4 feien la duatló, quins cracks!
Bé, de la cursa en si, com sempre tret de sortida i tots a córrer. Davant, com un coet, veiem a un loco, qui és? diuen? i jo miro i el veig, Añón perseguint al cavall que ens feia de guia, que bèstia!
I així corrent bastant ràpid trobem la 1a pujada forta, aquí com puc vaig pujant ara corrent ara caminant, vaig entre el 5 i el 10 primers, he d'aguantar aquí com siga. Veig a Ramon Curto dalt de la pujada i el segueixo a la baixada, aquí posem la directa i agafem a Albert i a Añón que baixen un poc més lents, fem un avituallament i la 2a pujada forta. Aquí ells marxen, jo no tinc prou cames per a seguir-los pujant i veig com van marxant poc a poc. Dalt casi de tot m'avança Arturo, ell sempre porta el ritme de menys a més com va demostrar acabant 3r. Aquí un altre avituallament i cap a baix, a buscar les tobogans i a la pujada al Montsianell. Com sempre a la baixada a sac, però esta no va poder ser, no vaig poder contactar en ningú i vaig tindre una petita crisi de dolor al genoll, cosa que va fer que s'acostessin 4 corredors que portava detràs, tots ells de la duatló, i entre ells Oscar Pinyol i Joan Farnós, màquines de córrer i pedalejar.
Com puc arribo a vaig i agafo un altre cop a Añón, veig que no va del tot fi, algo te al genoll però torna a marxar a les pujades. Mentres els altres m'agafen a la pujada i em poso detràs d'ells anant com puc, a la baixada els torno a agafar però la sendera no permet fer avançaments, i a la pujada del Montsianell els torno a perdre fins a meta. Això va ser una errada greu, si els hagués pogut avançar pot ser un o dos els tindria detràs a meta, però...
Aquí veig a Albert davant i no el veig massa fi, tampoc a Añón que a la pujada es queda detràs per problemes en el genoll, esperem que no siga res greu. Poc a poc vaig agafant a Albert fins que baix del Montsianell l'agafo, diu que no va fi i que tire, però a mi tampoc em sobra massa i decideixo que el puc estirar i així arribar junt a la meta, i així fent lloc a Narcís que ja venia en lo ganivet a la boca per detràs nostre arribem el 9 i el 10 en un temps de 1h i 55min.
Bona cursa i molt bon ambient com sempre, dona gust fer estes curses i veure l'alt nivell que tenim al nostre circuit. Després van arribant tots els nostres companys trail cer's, uns en més sort i d'altres en menys, com Marc i Ivan, que van caure els dos i Marc es va fer un esginç que esperem que el tinga recuperat prompte, ànims!
També felicitar a Ramon Curto, on el diumenge vaig veure l'alt nivell que ha assolit últimament i que el portarà en poc temps a ocupar les posicions d'honor a moltes curses. No et vaig poder seguir pujant!!! Però baixant...jejeje, has de pujar a entrenar a la Sénia!

Bé i ja no dono més la tabarra, ara a descansar de curses, però no de fer el que ens agrada, així que el dilluns a Vielha a fer la Pedals de Foc, estareu informats!

Salut i cames!!!

2a Cursa de Muntanya del Duextrem d'Amposta by rafalgueri at Garmin Connect - Detalles

3a Cursa de Muntanya de Siurana

2010-07-11T23:01:00.000-07:00

Hola!

Bé ja en tenim una més al sac, i quina!

Ahir diumenge es va disputar la 3a Cursa de Muntanya de Cornudella-Siurana en un recorregut de 22kms i 1200m+. El recorregut d'enguany va guanyar en espectacularitat i també en diversió, ja que la pujada de Cornudella a el cim de la Roca Corbatera va ser bastant dur, en alguns trams de grimpades dignes de vies ferrades.
Els seniencs, com sempre, vam anar una bona colla, xalant com sempre i patint també com sempre. La millor recompensa, el gust d'acabar una bonica cursa pel recorregut i també les gerres de cervessa gelada que va descobrir Antonio.
Pel que fa a la meua cursa, vaig intentar sortir de menys a més. En tota la setmana no vaig trobar bones sensacions però a l'hora de la sortida semblava que tot estava al lloc. Vam començar un tram per Cornudella on Arbonés marcava el ritme, i en un no res ja estavem grimpant per a poder arribar a la Roca Corbatera, punt més alt de la Serra del Montsant. Aquí vaig notar falta de força, crec que el fet de que fa un més que no toco el gimnàs m'ha passat factura. Bé, una vegada dalt de tot, vam fer un tram de cresta molt bonic on semblava que corries pel Pirineu i en un moment ja vam iniciar un dur descens fins Cornudella. Durant el descens vaig notar-me prou bé, recuperant tot el que havia perdut a la pujada i passant a dos corredors. Una vegada vam estar de nou a Cornudella ja tocava encara la seguent pujada que, en pocs kms, ens deixava dalt de tot del bonic poble de Siurana. Aquí ens esperàven els suporters Pau i Franc, i després de donar-me molts d'ànims vaig empendre la pedregosa baixada fins el pantà. Baix de tot teniem que anar per la llera del riu i després de desorientarme uns moments vaig poder trobar el pas on teniem que nadar un poquet, jeje, i agafar la pista que rodeja el pantà. En este tram vaig veure que tenia dos corredors davant, però no podia pujar el ritme, així que vaig decidir que si els agafava hauria de ser per que ells anàven més lents, i així va ser al sortir de l'últim avituallament, on vaig poder passar a un i vaig veure com Eduard de Tivissa anava més fort a l'arribada i no el vaig poder agafar. L'anècdota del final va ser que vaig entrar a meta al revés del sentit que tenia, ja que un cotxe va aparcar davant d'uns cons i no vaig veure que s'arribava per baix de l'oficina de turisme.
Al final el 8è lloc en 2h28min, molt content ja que vaig acabar cansat però en bones sensacions.
Els companys seniencs com sempre al seu nivell, disfrutant de la bona colla que fem i de les curses que correm tots junts.
Bé ara fins la propera a Amposta i després vacances???

3a Cursa de Muntanya de Siurana by rafalgueri at Garmin Connect - Detalles

De Cura Siurana - Cornudella 2010

XIV nocturna Fredes-Paüls

2010-06-29T03:40:00.000-07:00

Una petita crònica:

El dissabte passat es va disputar la XIV marxa nocturna Fredes-Paüls. Esta marxa, tant popular a les nostres terres i fora d'elles, va ser el 1r repte que em vaig marcar com a corredor ja fa tres edicions, i, per ara, cada vegada a sigut diferent.
El 1r any Xexu i jo ens vam fer els valents i vam decidir, després de portar uns mesos corrents, fer esta marxa, ens va costar casi 8 hores, i nosaltres tant contents! Era la nostra 1a i a partir d'allí ja casi no hem parat en este món de les curses de muntanya.
El segon any, ja estàvem una mica més ben preparats i com sempre vols millorar ja vam sortir a córrer i a veure-les venir. Aquell any vaig tindre mala sort i a baixant cap a Caro hem vaig fer un esginçe i això ja hem va condicionar fins a arribar a Paüls en unes 6 hores.
I enguany la cosa ha sigut diferent com deia. També vam sortir Joan i jo junts i en el mateix pensament. La intenció era fer entre 5 i 5.30, que ja es prou, i poder disfrutar del meravellós paisatge del Port, però no va ser així, ja que per si o per no, arribant a Caro ja em trobava molt molt cansat, tenia les cames molt pesades, no podia fer un pas sense que em fessin mal, i els pensament en deixar-ho a Caro eren molt presents. Però com sempre som més cabut que menys, i gràcies als ànims de Joan, vam continuar direcció a Paüls. I després de arrossegar-me per aquelles muntanyes i Joan espentejant-me, vam arribar a Paüls en 5h20min en la posició 9 i 10.
Cal destacar que enguany la marxa estava més ben marcada que d'altres anys i la meta al polisportiu va ser un bon punt. El detall de finisher de la samarreta em va saber a glòria ja que vaig tindre que suar per a poder arribar.
Com sempre els seniencs vam estar a tot arreu, Ivan va arribar 5 minuts abans que natres, i després van anar entrant, Albert que no es va trobar bé, Manel que cada vegada sorprèn més la seua espectacular evolució com a corredor, i després el trenet de Torreta, Alexis, JuanPe, Joaquin, Marc i Xexu en molt bon temps. Més enrera, però en igual de mèrit d'acabar, van anar entrant tots els Trails CER's, enhorabona a tots!!!
També vull donar les gràcies als nostres xòfers particulars a Soraya i Mireia per pujar-mos, i a Josep per recollir-mos a Paüls a aquelles hores de la nit.
Com sempre Soraya està donant-me suport en fer el que m’agrada, gràcies vida!
Bé i fins aquí la crònica d'avui, d'aquí dos setmanes a Siurana, a veure que ens ha muntat Toni Arbonés.

De Fredes - Paüls 2010 (Pau)

Fotos de Pau:
http://picasaweb.google.es/111310226397816226533/FredesPauls2010Pau#

XVIII Cursa del Llop

2010-06-14T05:52:00.000-07:00

Hola!

Objectiu assolit!

Fa uns mesos, sobre el març, i el dissabte anterior al que tenia que ser la meua 1a cursa d'enguany, vaig patir una caiguda en la bici de carretera on per mala sort vaig patir un cop molt fort al genoll esquerre, un genoll ja de per si bastant maltractat on sempre he tingut molèsties.
El resultat tot el març, l'abril i meitat de maig sense poder fer res, esperant els resultats d'una ressonància que al final va donar indicis de condropatia a causa del impacte i alguna cosa més que encara no se el que significa. Una vegada vaig saber el resultat i tenint l'ok del metge per a poder entrenar va començar la recuperació, en el típic condrosan i fent tota la musculació possible de cuadriceps. Així que poc a poc vaig poder començar a trotar i fer tota la bici que podia. Fins que, després de dos setmanes de començar a entrenar, vaig decidir de posar-me un repte, si, el repte, com podeu endevinar pel títol del post va ser la XVIII Cursa del Llop, i les proves que vaig decidir apuntar-me per preparació i motivació van ser la cursa de muntanya de 31kms i la cursa btt curta de 80kms.
Així que una vegada tenia la motivació només quedava preparar-ho el millor possible, dins de les meues possibilitats i respectant sempre el delicat genoll. La 1a parada important dins del camí fins la Cursa del Llop va ser la Cursa de Muntanya de Paüls. Una cursa que em vaig proposar de fer degut a la seua gran bellesa i també per la seua duresa, i on vaig poder acabar-la dignament gràcies al ritme que em va marcar Xexu durant tot el recorregut.
Després d'esta prova i veient que la cosa anava pel seu camí, vaig buscar un altre punt per a poder veure en quines condicions estava el genoll per a aguantar molts kms de btt. La prova escollida va ser la 4a Marató BTT del Riu Ebre de 65kms, on vaig notar que el genoll no donaria la guerra que esperava, i on vaig poder disfrutar d'una prova en molt d'ambient biker i disfrutar de la companyia dels meus amics.
Després d'estes dos proves i un més de maig molt mogut en entrenaments, ja vaig veure que les dos proves de la Cursa del Llop no es podien escapar de cap forma i així ha sigut este cap de setmana passat.

Dissabte: Cursa de muntanya, 31kms 900m+. 12è classificat general.
A les 14.30 ja estàvem tots al corralet de sortida, jo en tenia ganes, notava que les cames tenien força, però no sabia si tenien prou resistència per a fer tants de kms, i sobretot, no sabia si el genoll podria aguantar ja cap a meitat de cursa un ritme alt per asfalt. Però tots els dubtes es dissolen només sortir, allí ja no val res, vam sortir com a coets tots, és va formar un grup de 15 persones davant meu i així vam anar durant els primers kms, jo sabia que les pujades son el meu fort i així ho vaig demostrar, vaig anar passant gent fins que casi dalt de tot vaig començar a notar que no tenia tota la resistència que necessitava, allí vaig coronar, sobre l'11, mentre em va passar Jordi Antolí que se'l notava molt més fresc que jo i vaig veure com marxava en un ritme que jo no podia portar de cap forma. Vaig fer grup en Albert d'Alcanar i així vam empendre la temuda baixada d'uns 15kms tots per asfalt i camins fins l'Ampolla. Vam anar fent sense encantar-mos tota la baixada fins que poc a poc vaig anar deixant-lo, però encara no les tenia totes ja que quedaven 5 kms per al final i jo ja notava que les forces començaven a faltar. I, com ja ho vaig notar, cada vegada vaig anar perdent velocitat fins que hem van passar dos corredors als últims dos kms, i sense poder fer res, vaig veure com s'esfumava poder entrar dins dels 10 primers.
Així més mort que viu, vaig arribar a la meta de l'Ampolla, molt cansat, però content per haver-ho donat tot i sense sentir el genoll més del normal per als kms de càstig que va rebre. Ja teníem la 1a prova al sac, del cansat que estava temia a la prova del diumenge de btt, però això tenia que esperar.

Diumenge: Cursa BTT, 80kms 1500m+. 4t classificat general.
El diumenge de matí despertava carregat de cames, els dubtes de si podria fer la cursa estaven voltant pel meu cap. Però com no hi havia cap més possibilitat el repte s'havia de fer si o si! Així que gràcies a les nostres xòfers particulars sobre les 12.30 ja estàvem a Caro esperant la sortida de la cursa de BTT. Després dels preparatius de rigor i dels nervis previs de mr.Vu*fit, ja estàvem preparats Marc, Manel i jo a fer els 80kms de BTT que teníem per davant.
La sortida, puntual com sempre, i després d'unes poques espentes, va ser molt ràpida, Manel va imposar la velocitat i Marc i jo el seguíem sense perdre'l de vista, cal recordar que l'any passat va guanyar la prova, i així vam fer els primers kms sense més problemes.
Però, com sempre, la mala sort ha de fer acte de presència, i així va passar en Manel, degut a un canvi que no funcionava com calia va anar perdent temps, fins que la cadena li va dir prou i va perdre molt de temps intentant reparar-la. Mentres Marc i jo, aliens als problemes mecànics de Manel vam anar fent sense pauses. Marc podia més que jo i sempre em deixava de llarg, però als avituallaments em va anar esperant i així vam fer gran part de la cursa. Passat el Coll de la Creu, ja sabíem que anàvem 3r i 4t i el 2n no estava massa lluny, així que una vegada vam arribar de nou a Caro vaig dir-li a Marc que jo no podia seguir el seu ritme i que anés a pel segón que el tenia a punt. I així vam emprendre la baixada on jo veia a Marc com agafava al segon i m'alegrava per la seua fortalesa. Després de fer una baixada una mica perillosa, només quedava arribar a Tortosa. Vaig poder anar tirant en tot el que em quedava fins que unes rampes als isquios em van fer baixar el ritme de cop, però una vegada recuperat vaig poder arribar al Parc de Tortosa desprès de 3h59min, a un minut de Marc, i molt content per haver assolit el meu repte personal de fer estes dos etapes de la Cursa del Llop.
Manel va poder arribar un poc més tard, molt molest pel mal funcionament de la Btt però, com sempre, al poc ja se li va passar i va tornar el seu humor avitual, bona Manel!
D'aquí felicitar a tots els Llops que van poder fer esta cursa tant dura i van realitzar les 6 etapes, sou unes autèntiques màquines de l'esforç i el patiment!
També donar les gràcies a tots els que m'heu donat ànims durant la meua recuperació, i sobretot a Soraya per donar-me ànims i per aguantar tot el que li toca, t'estimo!

Bé i ara a fer la nocturna, a la fresca i a la llum de la llunya!

4a Marató BTT del Riu Ebre by rafalgueri

2010-05-31T04:49:00.000-07:00

Hola!

Bé ja en tenim una més! Esta vegada a tocat la marató BTT del Riu Ebre, una marxa organitzada pel club ciclista la Moleta de Xerta, en un recorregut de 65kms i uns 1300m+.
Farem un resum ja que no hi ha temps per a més:
Arribem els 1rs a Xerta, no hi ha cap biker, com li agrada dormir a la gent, jeje. Ens possem el tratje de feina i a esperar l'hora. Mentres Manel espera la seua bike, que li puja Marc de Vinaròs. Queden 30 minuts i encara no arriba Marc, de cop ja el veiem! Bé a córrer i a mirar si ho tenim tot a punt. La bici de Manel sembla que està arreglada de la trencada de cambi del dimecres, però...
Vinga ja casi son les 09.00h, tots a l'arc de sortida i en no res ja estem pedalejant per la via verda. Manel, està al meu costat i veig que no anirà a cap lloc en aquell cambi que només fa que petar, diu que tirem i ja vindrà. Mirem el crono i com l'any passat ja anem a 28, 29 km/h, bé anem bé, au pos tirem que casi tot és pla fins que arribem a la pujada del Pinell. Aquí com sempre les 1rs petades de la gent que ha sortit massa ràpid, jo posso el meu ritme i vaig fent, els company es queden més atràs, decideixo esperar-los a dalt mentre ajudo a un biker que li perd aire la roda.
Bé ja tinc els companys i a tornari, fem el puja i baixa d'abans del Pinell de Brai i sopresa, pujem al Pinell per baix i ens toca remontar una bona pujada. Aquí com sempre no tinc clar que fer, si seguir al meu ritme o anar esperant als companys. Veig a Agus i Lluc d'Ulldecona i com se que aniràn a bon ritme decideixo tirar en ells. En un no res ja estem sendejant en busca de Miravet i allí agafo a Lluc per a seguir en ell un bon tros. Arribem al pas de barca i després de alimentar-mos en condicions ja emprenem la marxa cap a Rasquera.
Passat Rasquera trobo a Benaiges de Miravet i veig que el puc seguir, així que anem junts fins a Benifallet on després de unes bones baixades només ens queda l'última pujada forta per a anar a buscar el Riu Canaletes. Abans d'això hem baixat per una sendera molt bruta on hi esta setmana passada va haver-hi un incendi bastant fort, com sempre fa molta pena vere el bosc així.
Aquí ja vaig tot sol i només queda baixar per la via verda cap a Xerta. Així que a plat i cap a Xerta, després de 03h30min arribo a la meta on m'espera Manel després d'haver tingut que abandonar. Llàstima, però a la de Llop segur que es podrà venjar.
Mentre xarrem en la gent de per allí van arribant els companys.
Després d'una bona ruta i d'una bona cervessa ja podem dir que hem disfrutat com a xiquets.
Ara a esperar al Llop, esperem no vore-li ni les orelles!
Salut!

Fotos (Domingo PCMONTSIÀ):

Dades Garmin:
4a Marató BTT del Riu Ebre by rafalgueri at Garmin Connect - Detalles

X Cursa de muntaya de Paüls

2010-05-23T20:00:00.000-07:00

Hola!

Ja la tinc al sac!

Després de molts de dies i incerteses vaig poder córrer la 1a cursa d'este any, i...quina cursa! L'any passat no la vaig poder córrer per obligacions familiars i enguany no me la podia perdre de cap forma i menys mal que, fa dos setmanes i portant uns 24kms de córrer, vaig decidir arriscar i apuntar-me a esta bonica cursa.
El dia començava a les 06.30 del matí, un bon esmorçar sense faltar de res i cap a la gaso on ja estàven alguns dels companys del trail CER, com sempre, a esperar als dels llençols apegats i a les 07.05 ja marxàvem cap a Paüls.
Vam arribar a este bonic poble i ja es respirava l'ambient de les curses de muntanya que tant trobava a faltar. Com sempre salutacions a tots els coneguts, canareus, falduts, ampostins, tivissencs, etc..., i a buscar el dorsal! Si el 1r dorsal de l'any i hem toca el número 5, massa petit, no queda bé per a les aspiracions que porto, jeje, encara que a d'altres els toca el 13, ui casi que prefereixo el meu, eh Manelet, jeje.
Després d'això, i de recollir la bossa del corredor, ja estàvem preparats per a possar-nos el tratje de feina i esperar a la sortida de la cursa. La foto de l'equip no podia faltar i així que ho vam fer, a veure, 1,2,3,4,5...17, llàstima! els canareus ens deixen sense pernil de nou! És igual, ja ens veuen pel retrovisor i possant l'intermitent, jeje.

De Cursa Paüls (Pau)

Al cap d'un moment i de pensar la tàctica a seguir, ja estàvem al corralet de sortida. Em va costar decidir-me però al final vaig optar per seguir a Jesús, sabent que portaria un ritme molt constant. Hagués pogut arriscar un poquet més i intentar seguir a Torreta, però a les baixades és com una cabreta i crec que el genoll s'hagués ressentit molt més.
Així que sense temps de més, PUM! cap a munt i tots disparats! Veig a Torreta i a JuanPe que surten per davant i aguanto els cavalls, la cursa és llarga i dura, em passa Jesús i com si fos la seua sombra detràs d'ell que vaig.

De Cursa Paüls (Pau)

Enfilem els carrers del poble i la cursa comença a estirar-se i en poc més de 5 minuts ja estem fent la dura pujada que ens portarà cap al 1r cim. Al ritme que marcàva Jesús anem fent en la pujada, 1r avituallament i a buscar el forat de la Finella, que trams més bonics de cursa. Per detràs veig uns pocs trails CER's, no s'encanten gens! Després de la dura pujada un descans en forma de baixada ràpida i tècnica, aquí és on més pateixo, els genolls es resentèixen un poc, però puc anar fent sense que Jesús marxe lluny, i en poc temps ja estem pujant de nou cap al Pilò del Montsagre. En poc temps ja estem crestejant i gaudint d'unes vistes impressionants, llàstima que hem d'estar pendents de mirar on xafem però l'espectacle paissatgístic no te perdua. D'una banda tot el Port en Paüls als fons de la vall i de l'altra tota la plana de Horta de Sant Joan i la Terra Alta, que passada!
Un cop recuperats al avituallament encarem la part mitja de la cursa on unes poques pujades i baixades ens porten a la pujada de la Punta de l'Aigua, i, a la Zegama, ja sentim els crits dels Uequeros que ens animen a pujar.
Aquí ja penso en la baixada, Jesús va tocat dels bessons i jo li faig dos operacions d'estiraments d'emergència i sembla que el recuperem, bé! Cap avall! Osti no em molesten els genolls, bé! anem fent sense presses però tampoc sense encantar-mos i en no res ja veiem Paüls! Bé bé, la cosa va bé, de cop sentim uns crits i quina és la nostra sorpresa que veiem a Àngel que ve detràs nostre, vinga cap a meta! I al cap de 3h i 16min entrem per l'arc! Que bé!

De Cursa Paüls (Pau)

Estic sencer i en bones sensacions. Sobretot el genoll m'ha respectat, ara se que ja puc començar a córrer en condicions, a la propera més i millor!
Per davant JuanPe, Víctor i Torreta ja feia rato que ens esperàven, que cracks!
Però per a cracks també, tots els Trail CER's que van disputar esta dura i bonica cursa!
Ara a esperar les properes, el diumenge Marató BTT del Riu Ebre!
Salut i cames!

Sortida BTT 15/05/10 // Estrets del Ballestar 16/05/10

2010-05-15T13:52:00.000-07:00

Hola!

Bé un cap de setmana més i com sempre per la muntanya.
El dissabte va tocar sortida de BTT en la companyia de Marc, Joan, Manel i Ramon. Teníem prevista fer la ruta de la Cursa de Llop sortint de Fredes, però el fred (4º) i el vent que feien ens van fer variar la ruta. Vam decidir fer la volta de Beseit i la vam acertar de ple. La ruta va ser Fredes, Pinar Pla, d'allí per sendera fins Sant Miquel. Aquí un poc de pista fins trobar una altra sendera que ens va deixar al Riu de la Pena i d'allí per pista fins el pantà del mateix nom. Després un poc de pista i de camins fins a arribar a Beseit i una vegada fet el caferet cap a Fredes després de 20kms de pujada sense descans.
En total uns 50kms i 1400m+, una bona ruta en una molt bona companyia, com sempre!
La nota negativa de la jornada va ser l'incendi que es va declarar a la zona del Mas del Castellar, i on van morir dos persones que pilotaven un avió que feia tasques d'extinció, d'aquí donar el meu condol a les famílies de les víctimes que van morir defensant la nostra estimada muntanya. D.E.P.
Bé les fotos de rigor:

De Sortida BTT Fredes-Beseït-Fredes

El diumenge i per a no variar, també va tocar muntanya. Vaig anara en Soraya a caminar pels Estrets del Ballestar, allí, gràcies al raser que feia la muntanya, vam poder disfrutar d'una bona caminada. Al final casi dos hores passenjant per allí i uns 8kms totals. Els colors de la primavera es deixen veure sense cap vergonya, quin goig fa poder disfrutar de la teua parella en un lloc tan privilegiat com el nostre monte. T'estimo vida!

I unes poques fotos:

De Passejant pels Estrets

Salut i fins Paüls!!!

Sortida BTT La Gotellera 08/05/10

2010-05-08T15:00:00.000-07:00

Hola!

Bé ja tornem a estar per aquí. Sembla que el genoll dona una mica de treva i deixa fer les activitats que a mi m'agraden, com per exemple la BTT.
El dissabte tenia pensat fer una sortida en BTT i mirar com responia el genoll. La ruta va ser escollida a l'atzar i com sempre no va decebre.
Vam sortir una bona grupeta de BTT'ers, Manel, David, Marc, Pablo, Alfonso, Paco i jo. Jo els vaig plantejar la ruta i ells com no sabien a on anaven van acceptar perfectament, el que no sabien es que els esperava un ruta de casi 1500+ i 55km.
Vam sortir de la gasso puntuals i poc a poc vam pujar al Pantà, una vegada vam escalfar gràcies a les estirades de Manel ja vam agafar la pista de la Fou. Esta pista amunt amunt i amunt fins a arribar a les Vallcaneres Celestines a 1200m no ens va deixar treva ni descans. Allí un cop visitades les Mirandes i xafar encara un poc de neu que quedava vam agafar un tros del Camí del Ròssec i després la desitjada sendera del Barranc de la Gotellera, com sempre sillins avall i nosaltres avall! Al arribar abaix i després dels típics incidents, a les nostres cares es veien els somriures d'orella a orella, signe de que la ruta ens havia sortit rodona i havíem disfrutat com xiquets. Per a rematar una tornada a la Sénia per carretera per a estirar les cames i una bona cervesa a l'arribada. Genial!
Aquí les fotos

De Sortida BTT la Gotellera

Bé i el dissabte vinent, si el temps ens deixa, 65kms més!
Salut!

Pujant a la Tossa (850m)

2010-05-03T09:53:00.000-07:00

Hola!

Aquí unes poques fotos del dissabte de matí. Poca cosa puc fer més que passejar o anar un ratet en bici, i com plovia pues cap a la Tossa.

De La Tossa

I l'àlbum aquí

Bé, avui ja m'han fet la ressonància, suposo que esta setmana sabrem alguna cosa.

Salut i kms per a tots!

Provant...provant...provant a fer fotos

2010-04-18T10:57:00.000-07:00

Hola!

Bé com no puc ni córrer ni anar en bici, al menys tinc temps per a sortir a passejar en Soraya i fer una mica de fotografia.
No hi ha cap foto que valga la pena, però vaig provant. Suposo que en la pràctica i en una cámara millor al final alguna cosa sortirà.

Bé unes poques:

De Provant...provant...provant a fer fotos...

Totes aquí

Salut!

Marató de la Fageda! Al sac!!!

2010-04-11T23:38:00.000-07:00

Hola!

Bé avui ja ha passat, avui podem dir que la Marató de la Fageda ha sigut tot un èxit. I no ho dic per l'organització, que al menys per a mí encara hi ha coses a millorar, ho dic pels comentaris de la gent que ha vingut a participar.
"Me llena de orgullo y satisfacción" com diu aquell, sentir a un corredor que arriba a meta tot destrossat i et diu allí mateix que l'any vinent vol repetir. Això no te preu per a un organitzador, i per això d'aquí vull donar gràcies a tots els que heu vingut a disfrutar de la Marató i de la Marxa, ja que sense vosaltres això no haguès sigut un èxit. I també donar gràcies a tota la organització, a el CER a tots els Trails CER's i a tots els voluntaris que ens han ajudat a que la 1a Marató de la Fageda i la 2a Marxa Pujada a Pallerols siguen tot un èxit.
Ganes de fer la 2a edició de la marató??? Esclar!!! L'any vinent més i millor!!!

I també gràcies a Soraya, ella m'ha aguantat tots estos dies de nervis i incerteses, ella ja ho sap, però d'aquí li dic que: T'ESTIMO!

1a Marató de la Fageda i 2a Marxa Pujada a Pallerols

2010-04-09T02:02:00.000-07:00

Ep!

Quin munt de dies sense possar res! A part de no poder sortir a córrer i bla bla bla, estic inmers en l'organització de la 1a marató de muntanya de la provincia de Tarragona. Molts de nervis, mals de caps, però fets en gust! Esperem que siga tot un èxit i que la gent que vinga disfrute com mai de les nostre montanyes.
Res més i fins diumenge!

De Equip Trail de la Sénia

Tornaré!!!

2010-03-18T02:04:00.001-07:00

Ep! Que m'oblido del bloc!

2010-03-08T00:02:00.000-08:00

Hola!

Bé, possaré un resum de els dos caps de setmana passats ja que entre unes coses i les altres no he pogut actualitzar tot el que voldria.

Cap de setmana del 27 al 28:

Dissabte: El dissabte vam sortir en la btt Manel i jo. Ell comença a sortir d'una lesió i vam decidir de fer una ruta curta però divertida. La ruta va ser la , coneguda per molts, Cova dels Bous. Vam anar a un ritme molt tranquil tota la ruta i Manel ja començava a tindre bones sensacions. La baixada per la sendera també la vam fer en tranquilitat, estava tot xop i les pedres pareixien sabó. Així vam fer la ruta sense cap complicació. En arrivar al poble jo vaig decidir pujar a Pallerols per a fer uns quants kms més i un poc de desnivell. Crec que hem van sortir uns 58 kms i 1500m+.
FOTOS

De Sortida btt 27/02/10 Cova dels Bous

Diumenge: El diumenge i per a no baixar el ritme de sortides en Soraya vam anar a Horta de Sant Joan. Més concretament vam anar a la Franqueta per a fer una ruta que hi havia marcada per allí. El dia pintava nubolot i frescot, però com no ens fa temor res ens vam tirar de cap. La ruta va ser de la Franqueta, baixar pel riu Estrets, Pujar a la Roca Llisa i tornar per l'altra banda del riu. Després de pèrdremos vàries vegades, que mal marcat que està, vam conseguir fer uns 10kms de ruta. Allí mateix vam dinar i després de parar un moment a mirar els terribles efectes del foc de l'estiu i parar al monument pels bombers morts, vam tornar cap a casa. Diumenge ben aprofitat!
FOTOS

De Excursió per Horta de Sant Joan-La Franqueta-9.6km-356m+

Cap de setmana del 6 al 7:

Dissabte: El dissabte va tocar una sortida a córrer per la muntanya. El crack d'Heri va quedar en altres cracks del nostre terreno per a tornar a fer la Marató de la Fageda. Jo vaig decidir acompanyar-los un tros i tornar prontet cap a casa. Les sensacions encara no son bones quan surto a córrer. Encara tinc les mateixes molèsties als llocs on les tenia l'any passat, però pot ser en una mica menys d'intesitat. Ja vorem com arrenca la temporada el diumenge vinent a la Ràpita. Bé al final hem van sortir uns 25kms en bona companyia com Heri, Arturo Sanz, Victor Rojo i un company d'Heri.

Diumenge: El diumenge va ser el dia perfecte. Va ser dit i fet. Ja planejàvem fa dies en Soraya fer una sortida de raquetes al Pirineu així que mirant el calendari d'este més ens vam donar conte de que no en teniem cap de lliure fins a Setmana Santa. Pues dit i fet, ens vam reservar un cap de setmana al Camping la Borda del Pubill. Vam marxar el dissabte després de dinar, i al cap de poc menys de 4 hores i un viatje molt plàcid vam arribar a Ribera de Cardós on estava el càmping. El bungalow que vam llogar estàva molt ben arreglat, en els seu bany, en cuina i fins i tot en tele.
Després de deixar totes les boses vam anar a donar una volta i buscar un lloc per a anar a sopar per la nit. Casi que en dos hores ja haviem vist tots els poblets principals de la Vall de Cardós, una vall en una tranquilitat molt gran. Casi que no vam trobar ningú pel carrer i això que no feia fred. L'únic poble en una mica més de gent era Tavascán, poble molt bonic i pintoresc damunt del pantá en el mateix nom.
El diumenge pel matí ens vam aixecar ven pronte i cap a l'estació de Tavascan. El dia es va aixecar en molt de fred, però en un sol espectacular. Vam arribar a l'estació i després de comprar el forfait per al recorregut d'esquí de fons vam començar a fer la ruta.
El recorregut començava a la base de l'estació i s'endisava al bosc del costat. Després van anar pujant poc a poc fins un lloc on estàvem dalt de tota la vall i teniem unes vistes espectaculars. Quan vam portar una hora de camí vam para a fer un mòs i cap avall pel mateix camí. No se quants kms ens van sortir per què no hem va funcionar bé el GPS, però devien sortir uns 5 o 6kms de raquetes que ja està prou bé.
Després ja vam baixar a dinar al càmping i una vegada vam recollir cap a casa.
Un cap de setmana que s'ha de repetir ja que ens ho vam passar molt bé, T'ESTIMO VIDA!
Bé quan tinga les fotos les penjo que no tènen pèrdua.
FOTOS

Bé i després de la pallissa que vos he fotut només dir gràcies a qui hagi arribat fins aquí.

Salut!

Resum cap de setmana

2010-02-21T23:07:00.000-08:00

Hola!

Aquest cap de setmana ha sigut mogudet. El dissabte ruta btt en casi 60kms i 1800m +, i el diumenge ruta de raquetes de neu a Valdelinares en Soraya.

Dissabte: El dissabte vam sortir dos vinarossencs, Oscar, David i jo a fer una ruta exigent però a la vegada molt entretinguda. A les 08.15 ja estàvem a Fredes a -1º i en un vent que tallava les mans. Vam sortir de Fredes i vam anar tot per pista cap al Mas Blanc, pel camí ja vam trobar neu i molt de gel. Després ja vam agafar la pista de Penaroja de Tastavins i no la vam deixar fins a entrar al mateix poble. Aquí vam fer una parada tècnica per a esmorzar i en no res ja tornàvem a estar en marxa per a buscar la sendera que va per les Roques del Mas Mut i baixa al Barranc dels Prats. Una sendera molt divertida que ens va fer xalar una bona estona.
Una vegada a la pista ja tocava la pujada de veritat. Vam anar pistejant pel barranc fins a arribar al cruse del Molí Joaquín i d'aquí cap a dalt del Tossal Gros. A dalt de tot vam desviar-mos pel PR més divertit de la zona fins a tornar a fer cap a la pista que havíem deixat antes.

De Soerida btt Fredes-Penarroja-Barranc dels Prats-Tossal Gros-Fredes

Llavors ja vam agafar direcció cap a Fredes per la pista dels Hostalets i pel Mas de les Faixes. Aquí la gran quantitat de fang que vam trobar ens va fer parar varies vegades, i una punxada meua a pocs kms de Fredes va fer que hem posses una mica de mala llet, però a la fi ho vam arreglar i vam poder tornar cap al poble. Els companys vinarossencs van voler baixar pel camí vell cap a Fredes per a no fer gens de carretera i jo ja vaig tornar per ella.
Després d'això encara David va tornar per les Vallcaneres cap a la Sénia fent una ruta de 95kms, quins collons! A nosaltres ens en van sortir 54kms i uns 1800m+ que ja està prou bé.
Això va donar de si el dissabte de matí!

Diumenge: El diumenge va tocar ruta de raquetes de neu en Soraya. A les 09.00 del matí sortíem direcció a Valdelinares en una mica de mal temps però en esperança de trobar molta neu. Vam arribar dos hores després a Valdelinares en boira però sense nevar. Vam deixar el cotxe al Collado de la Gitana i vam anar a buscar el pico PeñaRoya, el més alt de Teruel. Per sendera vam voler pujar dalt del pic però la gran quantita de neu que hi havia ens va fer dessistir a pocs metres de dalt. Vam tornar a fer el camí de baixada i vam estar una bona estona pistejant prop del pic. Al cap d'un moment es va possar a nevar en força i vam decidir fer el camí de tornada pel que pugés passar. Al final ens van sortir uns 5kms de ruta de raquetes de neu, en un paisatge nevat que de vegades pareixia que estàvem al Pirineu.

De Raquetejant per Valdelinares

Bé i això és tot, fins la propera!

Salut!

Esquiant per Boí Taüll

2010-02-15T00:01:00.000-08:00

Hola!

De Per Boí-Taüll

Este dissabte passat vam deixar la btt de costat i vam pujar a fer una altra de les meues aficions. Dissabte 05.00, pip pip pip pip, ui que passa, a si toca aixecar-se, uf quina son...bueno no passa res al aire que pujem a esquiar! Umm a vore que esmorzem, bueno got de llet en cereals i després ja minjarem algo més. Ep, les 05.25 anem que Joan segur que està preparat. Ho porto tot, a vore..., si au pos, pip pip, ep bon dia! Nem? vinga nem que pareix que no fa vent!
Després de 3h 40min. Bueno ja estem, quin munt de neu! i quin fred! -11º, vols dir que cal tant? Bueno ara bé lo xungo, a possar-se les botes i a preparar-se, uf uf quin fred, no me puc possar les botes, les mans? Eic com tens les mans? No me les trobo! Joan marxa a llogar els esquis, osti tu quina putada, l'agafa un autobús de principiants al mig del lloguer. Ep Joan vaig a fer la 1a baixada mentre alquiles! Ei les 09.30 estic damunt del telecadira i vaig tot sol! Quin goig i quines ganes tenia, però quin mal a les mans! Bé ja se sap qui algo vol algo li costa. Vinga que ja estic baix del telecadira, a vore com funciona això, ui, ai, uf, vale ja me'n recordo. Avall!!! Pulsacions que pujen, adrenalina per les venes i... lliure! La 1a baixada en dos anys! Quin plaer!
Nem a buscar a Joan que també li toca. Ep com va el fred? Ufaa, no me noto les mans. Ja et veig gelat ja! Va nem! Vinga avall, les mateixes sensacions, això enganxa!
Parada tècnica a recuperar i a entrar en calor després d'unes poques baixades, truquen... Heri, ep on esteu? Ei ara venim!Retrobament de seniencs i canareus a pistes, quin munt de gent! Els nous a practicar a la pista verda, quin mal de cul diuen al cap d'una estona, ja se sap, els principis sempre son durs!
Bé els altres tornem a fer baixades que encara ens queda temps! Quina neu tenim avui, és sencillament genial! Ni una taca marró, tot blanc, així dona gust!
Bé una paradeta per a dinar i juntar-mos tots. Bé ara en la panxa plena anirem més calentets eh Joan, si si ara ja se'l veu millor!

Au amunt, avall, amunt, avall. Osti, prop ja es farà hora de marxar, bé nem a fer les últimes baixades. Fins a Puig Falcó! A 2750m! La pista més llarga de Boí-Taüll, se'm fa curta... Em diuen d'anar a fer la última que encara tenim temps...vinga va! Disfrutem de la baixada com si fos l'última, bé ja estem, i ja hem acabat...Al final no hem patit tant de fred i el vent ni sentir-lo, que bé, dia aprofitat d'esquí, hem xalat en els companys, que es pot demanar més?

Vinga gent fins la pròxima!
Salut!

FOTOS

Sortida btt 06/02/10 La Sénia-Turmell-Vallibona-La Sénia

2010-02-07T11:21:00.000-08:00

Hola!

Encara em fan mal les cames d'ahir, jeje.

Ahir vam fer una sortida btt de les bones. Ens van sortir uns 76 kms i casi 1900m+. Vam sortir de la Sénia i per camins vam anar cap a Rossell. D'allí també per camins més o menys bons vam anar fent fins a arribar a l'ermita de Xert. Fins aquí encara no havíem pujat massa, però ens va durar poc. Vam començar a fer la pujada al Turmell uns 600+ positius en unes rampes a vegades del 20%. Poc a poc i cada un al nostre ritme vam arribar al sostre de la ruta a 1280m d'alçada. D'aquí vam agafar un PR i després d'un descens espectacular de 600m negatius vam arribar a Vallibona. Aquí uns components de la sortida encara tenien que fer més kms de pujada ja que volien arribar a la Pobla i baixar cap a la Sénia.
Marc, Albert i jo vam decidir tornar cap a la Sénia per carretera ja que a Vallibona ja era la una del migdia i encara ens quedàven molts kms per a tornar.
En resum una ruta collonuda, de les que arribes a casa content i maxacat.
Ara fins la pròxima ja que el finde que ve en principi toca esquiar a Boí-Taüll.

Les fotos

Video de Òscar Bover:

Pr Turmell-Vallibona from Oscar Bover Falcó on Vimeo.

Salut!

Sortida btt Pantà-La Fou-Casetes Velles-3 pins-Millers-Vallcaneres-La Fou-Pantà

2010-01-25T01:47:00.000-08:00

Hola!

Les sortides de dissabte en la btt sempre són una passada i com no este dissabte no va ser menys. Les previsions donàven pluja, però tal y com un va dir, tota l'aigua que va caure no va omplir ni un got d'aigua.
La ruta que teniem en ment, ja fa temps, era la de anar a buscar la sendera que surt de Casetes Velles, passa per 3 pins i baixa a Millers i així ho vam fer. A les 08.00 ja estàvem preparats Domingo d'Ulldecona, Oscar de Vinaròs, Manel alias "jo me quedo, ui, ara ja no, Vu*fit" i jo.
Vam sortir del pantà en tranquilitat ja que per davant quedàven molts kms i molts metres positius. Poc a poc però en bona lletra i sense parar, vam pujar per la Fou fins la Carrasca Grossa i d'allí per sendera a Casetes Velles. Aquí era la part desconeguda per a tots. Seguint el track i després d'una bona pujada vam trobar la sendera de baixada a Millers. La sendera va decebre una mica per no estar gens neta, però de segur que en una bona neteja seria una sendera de les divertides de baixar.

De Sortida btt 23/01/10 panta-la Fou-Casetes Velles-3 pins-Millers-Vallcanera-la Fou-Panta

Una vegada vam arribar a Millers ja "només" tocava tornar per pista remuntant tota la baixada de la Font del Teix i arribant a les Vallcaneres.

De Sortida btt 23/01/10 panta-la Fou-Casetes Velles-3 pins-Millers-Vallcanera-la Fou-Panta

Este tram es va fer bastant dur degut al fang de la pista i a les fortes rampes que hi ha. Després d'alguns problemes tècnics, resolts en facilitat pel nostre servei tècnic, vam arribar a les Vallcaneres. Aquí ja vaig decidir que no baixaria per la Cova dels Bous com teníen previst els altres, era prou tard i tenia la forquilla de la btt bloquejada per culpa de l'aigua. A la baixada del Racó dels Cirers vaig abandonar a l'expedició de valents i vaig tirar en solitari cap al Pantà.
En total un 58 kms i mes de 1700 metres positius, no està mal per a un dissabte de matí!
Ara a esperar el dissabte vinent a vore si ens surt una sortida tant redona com esta.
Salut!

Trail Pantà-Mas del Peraire-Fredes-Pantà

2010-01-18T00:04:00.000-08:00

Hola!

El dissabte vam sortir a fer un trail curtet Marc, Manel, Ivan i jo. Ens van sortir poc menys de 20kms i casi 2h45min. Encara vam trobar molta neu dalt de tot en llocs on hi havia casi un metre de neu acumulada.

Manel va tindre problemes de genoll i el vam abandonar de mala manera, però algú es va repensar i el va anar a rescatar. Ànims Manelet que ja saps com se cura això!

Unes fotos robades:

Bé i com diria aquell "Això és tot amics!".

Resum del cap de setmana: Neu a sac!

2010-01-10T23:53:00.000-08:00

Hola a tots!

Quin cap de setmana més bonic i més ben aprofitat!

El dissabte vaig sortir en los companys del Trail Cer a fer un trail blanc. Després de donar-li moltes voltes, vam decidir no agafar el cotxes pel mal estat de les carreteres i sortir corrent ja del poble. La ruta que vam decidir de fer va ser la de la Marxa de la Pujada a Pallerols uns 16kms i 700+. A les 9.30 vam sortir del poble ja buscant la serra, i poc a poc quan més cota guanyàvem més neu anàvem trobant. Tota la part de la solana la vam poder anar fent sense massa complicacions, les úniques el vent i el fred, que a vegades ens desviava de la nostra trajectòria.

Quan ja vam pujar fins l'ermita vam decidir que encara no haviem xafat prou neu, i d'allí vam agafar el PRC-82 camí del Ròssec en busca de la Caseta Bernarda. Aquí si que vam tenir problemes per a córrer, tocava obrir traça i hi havia llocs que la neu t'arribava pels genolls. Així com vam poder vam anar pujant caminant més que corrent fins 100m de la Caseta Bernarda, on el fred als peus ja ens va fer desistir de pujar més amunt.

Així vam empendre la baixada més contents que xiquets.

D'entrenament no em vam fer massa, casi gens, però la xalera va ser de les bones i de les que duren en el temps.

Les fotos

El diumenge també el vaig aprofitar fent una sortida en Soraya. Vam decidir pujar al Pantà i anar al Racó dels Presseguers, lloc molt bonic on hi ha un salt d'aigua i uns tolls preciosos.

De Sortida blanca al Racó dels Presseguers

L'intenció era pujar per la pista del Pantà i deixar el cotxe a la Cova dels Fèrrins. El problema va ser que la pista era una placa de neu i gel, vam tindre que possar cadenes i a un kms del nostre objectiu ja vam decidir aparcar el cotxe. D'allí ja vam anar pujant per la pista del Salt de Robert en bastanta neu, però no va ser fins arribar al cruse del Racó on la neu ja era un problema per a caminar. Vam poder anar pujant gràcies a que el dia anterior algú havia passat en raquetes de neu i ens va obrir traça. Així vam anar pujant fins que es va acabar la traça i no vam poder arribar al nostre objectiu. Després de unes poques fotos ja vam fer la baixada i empaxats de neu com a mínim per a una setmana, jeje.
Les fotos

I això és tot!

Sortida btt camí del Ròssec

2009-12-30T07:34:00.001-08:00

Hola!

Avui hem fet una bona sortida btt. La ruta ha sigut el nostre camí del Ròssec, una ruta exigent per la forta pujada que tenim desde la Sénia i per la molt bona tècnica que s'ha de tindre per a baixar-lo tot desde les Vallcaneres Altes.
Hem sortit Oscar, Manel, Narcís de Montbike i jo. A les 08.15 ja pujàvem per la carretera del pantà fent un petit calentament, se notàven els turrons i les farteres, ja que el famós Vu*fit mos ha demanat que baixesem pinyons per l'alta velocitat que portàvem, jeje.
Bueno com sempre hem anat pujant xino xano per la fou, fent les parades de rigor, abans de la valla, al faig, i per finalitzar a les mirandes, on com sempre les vistes han sigut espectaculars.
D'aquí ja hem agafat el camí del Ròssec, i rebotant damunt les pedres hem anat baixant i xalant com a enanos al parc de Nadal.
Bé així donem per finalitzat l'any en una sortida que ens ha deixat contents a tots.
Ara a pel dissabte on farem la 1a de l'any.
Aquí vos dixo l'album de fotos d'avui:

http://picasaweb.google.es/vinyaslu/SortidaBttCamiDelRossec#

Salut!

On hi ha neu, no hi aneu!

2009-12-20T23:07:00.000-08:00

Hola!

Este cap de setmana ha estat un cap de setmana sota 0 i ple de neu, tal y com ha de ser a l'hivern.

El dissabte tocava sortida btt. La ruta no estava clara ja que no sabiem el que ens trobariem de neu, però vam decidir pujar per la Fou amunt i mirar el que trobàvem. Vam sortir de la Sénia a uns 0 graus, en lo vent la sensació tèrmica era brutal, però com som animalets de monte, vam tirar cap al Pantano per a fer una mica de calentament. Al pantano ja començavem les plaques de neu i d'allí fins l'àrea de lleure de la Fou, vam anar tirant bastant bé, en molt de fred, ja que els botellins d'isostar estaven granizats, però contents per disfrutar de la solitud i la locura que mos agafa a vegades per a fer estes animalades.

Bé una vegada passada l'àrea de lleure la cosa cambiava, les plaques de neu eren més grans i més profundes i a vegades pareixia que estàvem fent classes d'spining en plena naturalesa, jejeje. Així vam anar pujant a peu a cops i damunt la bici quan podíem, en l'esperança d'arribar al Racó de l'Avellanar i trobar el solet, però la quantitat de neu que cada cop augmentava en l'altura ens va fer donar la volta i disfrutar de tota la baixada plena de neu. Així ven refrescats i en ganes de més vam decidir donar la volta per acabada la volta del dissabte.

A vore la setmana vinent si la podem fer més grosa, no mos vam cansar, però xalar ho vam fer un rato.

Les fotos:

http://picasaweb.google.es/vinyaslu/BttFouExtrem#

Bé i el diumenge a tornar a la neu, qui diu que no es pot fer snow a Fredes? jejeje

Després de fer la cabra un ratet vam anar a fer una volta per la neu Soraya i jo, on de neu, en vam tindre per a una setmaneta com a mínim, jeje. Ara a esperar a que torne a nevar i poguèssem pujar de nou a disfrutar de la neu.

I aixó és tot!

Salut!

XII MARATON DEL ESPADAN

2009-12-14T00:09:00.000-08:00

Hola,

El diumenge 6 valent, o inconscients, vam baixar a fer la XII marató del Espadà. Vam patir de valent per culpa del fred i l'aigua, però més o menys vam quedar contents de poder participar en una cursa molt ben organitzada i on no ens va faltar de res. Tornarem? Avui no tornaria, l'any vinent, el temps dirà!

Resum de la cursa:

Molta gent, a tope de gent. Es dona la sortida i Joan surt davant en los bons. Jo me quedo en Torreta, i Jesus i Heri es queden més atràs.

Així nem fent, jo me dixo a Torreta, va una mica just pujant. Anem fent la pujada i en un moment faig una curva i me veig a Joan tot blanc que havia parat i estava marejat, te problemes estomacals i diu que no tira ni en rodes, l'acompanyo un tros i no va, diu que tire que ell abandona. En aixó que mos agafa Torreta, llavors decidixo tirar en ell que ja queda poc per a dalt de tot, se que quan comence la baixada no el podré seguir, vaig malament dels talons i dels isquios.

Fem cim i cap a baix, només queden 21kms, Torreta tira cap a baix en lo seu ritme, jo vaig fent en lo meu i s'en va.

Quan estem bastant avall m'agafa Heri i també va tirant més que jo, intento tirar de coco per a no abandonar però vaig molt fotut, veig els kms que van passant poc a poc, tiro de cap, 29,30,31,32,33,...,41, entrem a Segorbe, veig a Heri que va caminant, l'agafo i l'estiro fins a meta, 42 i picooo, entrem al pabelló 4h37min, satisfet de superar un repte d'este calibre, trinxats físicament, però més forts mentalment, això et dona experiència i una molta fortalesa mental per a assolir els objectius marcats.

Enhorabona a Antonio Mestre 3 veterans B i 4h 30 min, sense paraules. Joan ja està a meta recuperat, bona notícia, segur que si es troba fi, hagués donat molta guerra. Al cap de poc ja entra Jesús i després Ivan, també molt cansats però contents per haver assolit el seu objectiu.I ara a descansar uns quants dies, btt a tope!

Ara a esperar el 3r circuit de curses de muntanya de les Terres de l'Ebre.

Salut!

Sortida de reconeixement de la Marató de la Fageda.

2009-11-22T23:24:00.000-08:00

Hola!

El dissabte passat tocava una sortida de les bones. Volíem fer el recorregut de la cursa que volem muntar per al proper circuit de curses de muntanya de les Terres de l'Ebre, i això no és altra cosa que la que hem nomenat com a Marató de la Fageda. Les dades segons l'sportstrack són les següents:
Distància: 42.5 kms
Desnivell positiu: +2.060
Desnivell negatiu: -2.050

Bé, després de moltes voltes i de pensar molt, hem decidit fer esta marató. La cursa de l'any passat va estar bé, però volíem alguna cosa més. L'any vinent hi haurà 19 curses al circuit, unes de més llargues, unes de més curtes, unes en molta muntanya, unes altres en menys, però cap serà una marató, i creiem que això donarà un punt de qualitat i diversitat dins del circuit, on hi ha gent per a tot, gent que li agraden les curses ràpides i curtes i gent que li agraden les llargues i no tant ràpides.
Del recorregut, comentar que és espectacular, només heu de mirar les fotos que hem penjat. Es sortirà de la Sénia igual que a la cursa de l'any passat, del camp de futbol. D'allí pujarem per la costa de la Pedrola en busca del camí que ens pujarà ja per sendera a buscar el Povet del Torril, on trobarem el 1r (km 3.6) avituallament. Passat això farem la pujada a Pallerols pel camí dels francesos i una vegada arribem a l'ermita tindrem el 2n (km 6.3) avituallament. D'aquí ja agafem el PR direcció als Plans de Valldebous, passant abans per l'escaleta on hi haurà el 3r (km 9)avituallament. Després d'uns bons kms trencacames i de vistes que espectaculars arribarem als Plans on trobarem el 4t (km 14) avituallament i trencarem a l'esquerra per a fer la baixada del Racó del Tabac. Esta baixada ens portarà a buscar la pista de la Fou, que la seguirem uns kms per a passar per la font del Teix on trobarem el 5è (km 19) avituallament. Aquí agafarem forces ja que estem a uns 615m i hem de pujar fins els 1250m. Després de passar la Font del Teix i fer uns metres més per pista trencarem a l'esquerra per a buscar la sendera que ens pujarà fins la font del Retaule. Esta sendera entra dins del barranc dels Aviadors i després d'unes grimpades comença la pujada en busca de la pista de la Fou i una vegada la creuem seguim per la mateixa sendera a mà dreta fins arribar a la Font del Retaule. D'allí agafarem la pista del Retaule i passarem per la Fageda del Retaule, com tots sabeu, la fageda més meridional d'Europa i la que donarà nom a la marató. I al poc d'uns kms arribarem al 6è (km 23) avituallament als peus del imponent Faig Pare, abre monumental i joia dels Ports. Una vegada haurem gaudit de la meravellosa fageda seguirem per la pista de les Vallcaneres Altes i anirem a buscar el camí del Ròssec on en un trencall a la dreta tindrem el 7è (km 26) avituallament i ja no deixarem esta sendera fins a arribar a Pallerols. Però abans passarem per la Mola del Boix, punt més alt del recorregut, i després baixarem fins els Plans de Valldebous on tindrem unes vistes espectaculars de tots els Ports. Aquí tindrem el 8è (km 29) avituallament i seguirem fent la mateixa sendera per on hem pujat fa molts kms. Després tornarem a passar per l'Escaleta, 9è (km 33) avituallament i d'allí ja quedaran pocs kms per a passar per davant l'Ermita de la Verge de Pallerols 10è (km 37) avituallament, on si voleu podeu resar una mica per a que vos done forces per a la trencada baixada que ens queda i uns 5kms que poden ser els més durs de la cursa si no heu regulat les forces adequadament. Així que agafarem el camí dels Francesos i tornarem a la Sénia pel mateix lloc on hem sortit, pel mig de les nostre oliveres mil·lenàries, i per la costa de la Pedrola ja podrem olorar la rostida que estarem fent a l'arribada esperant als valents corredors que han pogut en la 1a Marató de la Fageda.

Salut!

Sortida btt 14/11/09 Boixar-Castell de Cabres-Vallibona-Boixar

2009-11-17T23:04:00.000-08:00

Ep!

Poques ganes d'actualitzar el bloc últimament.

El dissabte passat vam fer sortida en la btt. Vam sortir del Boixar direcció al Coratxar per carretera. Després d'uns kms d'asfalt vam sortir per la pista del Mas de Vilalta i d'allí vam agafar un petit PR per a enllaçar en la pista que baixa del Mas d'en Segures. Una vegada baix tocava remuntar fins casi trobar-mos en lo Mas i a 200m desviar-mos per un altre PR en busca del riu Escalona i de la carretera de Castell de Cabres. Després de alguns dubtes i problemes mecànics vam conseguir arribar a la carretera. Vam passar per Castell de Cabres i uns kms més tard agafàvem una pista en molt fort pendent negatiu direcció a Vallibona. Un petit accident en la baixada per part del famós VU*FIT va fer temer lo pitjor, però com és de goma igual que els xiquets no li va passar res. Ja estàvem prop de Vallibona i en un moment de baixades per pistes molt ràpides vam arribar a la Carbonera per a fer una parada tècnica i agafar forces per a tota la pujada que ens quedava. Aquí, l'antes mencionat VU*FIT, va preferir escaquejar-se i tornar a la Sénia per carretera, se veu que les grans estrelles ténen mals dies també.
Be en noves forces vam empendre la pujada de Vallibona fins al Boixar. Poc poc i en bona lletra vam anar superant totes les pujades fortes i casi sense donar-mos conte estàvem ja dalt de tot i agafant la carretera per a tornar als cotxes.
En resum, un sortida molt bona, tant per la satisfacció de descobrir nous llocs i noves senderes, com per la tropa que vam sortir on sempre tens la diversió assegurada.

Fotos:

Això és tot!

1a Cursa de les Roques, Horta de Sant Joan.

2009-11-09T23:20:00.000-08:00

Hola!

El dissabte passat vam pujar els trails Cer's a córrer la 1a edició de la Cursa de les Roques d'Horta de Sant Joan. Esta cursa estava dedicada als 5 bombers morts en l'espantós incendi d'este estiu que va patir la població d'Horta i les seues montanyes.
Vam arribar a Horta a les 08 del matí en un fred que pelava. Després de donar voltes i decidir la roba que ens possariem al final casi tots vam decidir fer el valent i sortir en la samarreta curta, però en guants i gorros!
Només 5 minuts abans de les 9 vam entrar al corralet i després d'un emotiu poema i minut de silènci en record dels bombers morts es va donar la sortida.
Com sempre sortida ràpida i a buscar la muntanya de Santa Bàrbara, primer de tot vam passar pel convent de Sant Salvador i després ja vam pujar els primers 200m positius fins el cim de la muntanya. Una vegada dalt ens vam fer baixar com les cabres fins el barranc i passat el riu ja va començar la pujada de veritat, uns 6kms de casi tot el rato caminar i mirar els teus peus. En aquest tram vam passar pel mig de tota la zona cremada i la veritat és que feia molta pena, vore tot allò cremat crec que possa trist a qualsevol. Bé un vegada vam fer tot la pujada fins el Montsagre vam fer el tros més bonic de tota la cursa, corrent de vegades a favor del vent i a vegades en contra, vam anar fent senderes netes de pedra i veient paisatges impressionants. D'allí ja vam agafar tota la baixada fins passar pel barranc dels Cubars, trist record d'on van morir les bombers en l'incendi.
Una vegada baix de tot només quedava remuntar el barranc i crestejar fins a arribar a Horta.
En totals casi 25kms i uns 1400m+ en una cursa de les més boniques del nostre circuit i de les que millor ens ho hem passat, tant com pel recorregut com pel dinar final de germanor en la gent d'Alcanar i Amposta.
Bé en aquesta cursa donem per acabada la temporada de curses de muntanya, a alguns ens quedarà la marató d'Espadà, però això ja serà una altra cosa.

Classificacions:

10 125 GARCIA VIÑAS, JOEL TRAIL CER LA SENIA HS 2:39:36
29 51 BRAU PLA, ALBERT TRAIL CER LA SENIA HS 2:56:25
29 167 MESTRE MESEGUER, ANTONIO TRAIL CER LA SENIA HM 2:56:25
31 256 TISCAR GOMEZ, JESUS TRAIL CER LA SENIA HV 2:57:54
38 233 ROYO FERRERES, HERI TRAIL CER LA SENIA HS 3:03:09
48 257 TISCAR MATHEU, IVAN TRAIL CER LA SENIA HS 3:07:10
62 151 MARCOVAL MARTI, JORDI TRAIL CER LA SENIA HS 3:16:22
79 124 GARCIA CUESTA, MARC TRAIL CER LA SENIA HS 3:23:49
111 243 SANS MARTI, NICOLAI TRAIL CER LA SENIA HS 3:32:28
127 260 TOMAS ANDREU, MANEL TRAIL CER LA SENIA HS 3:40:03
133 138 GRAU SANZ, AGUSTÍ TRAIL CER SÉNIA HS 3:43:17
142 87 ESPINOSA SEGURA, CARLOS TRAIL CER LA SENIA HS 3:49:37
146 66 CERVERA FERR, JORDI TRAIL CER LA SÈNIA HS 3:51:50
165 109 FERRE ESTORACH, JOAQUIM TRAIL CER LA SENIA HS 3:59:15
166 32 BEL MESSEGUER, JOAQUIN TRAIL CER LA SENIA HS 3:59:19
196 150 MARCOVAL CASTELL, JOAQUIM CENTRE EXCURSIONISTA HV 4:43:06
199 170 MITJAVILA ABELLA, JOAN TRAIL CER LA SENIA HV 4:52:38

Fotos

Salut!

Sortida btt 31/10/09 Fredes-Gúbies Regatxol-Fredes

2009-11-03T05:54:00.000-08:00

Hola!

Dissabte passat tocava sortida en la btt. Vam quedar 7 btteros per a fer una ruta desconeguda per a casi tots i bastant llarga. Teníem que sortir de Fredes, pistejar direcció a Caro, passar la Font del Teix i a l'inici del Barranc de les Gúbies del Regatxol desviar-mos fins casi baixar-lo tot i pujar fins el Coll Roig on agafaríem el GR-8 direcció a la pista de Fredes-Caro de nou.
I així ho vam fer, a les 08.20 ja estàvem en marxa per la pista. Vam anar tirant bastant suau ja que les primeres pujades en gelat no apeteixen massa, i al cap d'un rato ja ens trobàvem baixant a la casa del rei i al Prat d'en Rubera. Allí com és casi costum paradeta a fer unes fotos que el lloc seu mereix. Després ja tocava anar a buscar la Font del Teix, inici del barranc de les Gúbies del Parrisal. Una vegada allí tocava remuntar poc a poc per a arribar al Barranc de Millers i seguir fins arribar al cruse en el barranc de les Gúbies del Regatxol. Allí vam fer un parada tècnica per a alimentar-mos i vam seguir per a descendre per una pista molt trencada fins la pujada al Coll Roig. Allí va tocar anar aguantant el ritme i pujar poc a poc fins dalt, ja que hi havia una pujada bastant llarga. Una vegada a dalt tocava agafar el GR-8, incertesa de la ruta, ja que no sabíem si seria ciclable o si ens faria la punyeta portant les bicis al coll, i la sorpresa va ser tremenda. Ens vam trobar en una sendera neta de pedres, en el terra ple de pinassa i en uns trams de vegetació espectaculars. Llàstima que va durar molt poc i en un no res ja estàvem a la pista de Fredes a Caro de nou. Ara ja "només" quedava tornar a Fredes... i quina tornada, tot el que havíem baixat des de el Coll de la Creu ara tocava pujar-ho, com vam poder vam anar pujant tots. Uns més ràpids i els altres més a poc a poc, però a la fi vam arribar a Fredes sencers i satisfets d'una ruta de les més boniques que he fet.
Al final ens van sortir 61 kms i més de 1700+ d'ascens acumulat, que no està gens malament.
Deixo el recull fotogràfic que no te pèrdua, la tardor al Port és la millor època:

Salut!

2a Cursa de Muntanya d'Ulldecona

2009-10-26T03:59:00.000-07:00

Hola!

Ahir va toca cursa prop de casa, vam anar a córrer la 2 cursa de muntanya d'Ulldecona de 27kms i uns 900+.

Ens vam reunir a les 8 del matí casi 30 trail CERs disposats a córrer i disfrutar patint com sempre de la cursa de muntanya que més a prop de casa tenim. Quan vam arribar a Ulldecona allò feia goig miraves on miraves veies algú del nostre equip. Una vegada arreglats i en lo dorsal a la mà ja va començar l'hora del nervis pre-sortida. Uns escalfaments per aquí unes rises nervioses per allà, incertesa per si havia minjat lo correcte i temor per sentir les mateixes sensacions que a Tivissa.

A les 9 puntuals sortida en massa a buscar el castell d'Ulldecona, sortida prou tranquil·la, el grup de davant es va anar formant, entre ells Joan Sabater i jo, pujada al castell explosiva, i una vegada a dalt pista i a buscar les antenes de dalt de la pedrera. Allí ja es va notar que la cursa era ràpida, vaig afluixar el ritme i vaig deixar anar a Joan, ell va tirar en els 5 primers i ja vaig vore que el seu ritme era impossible de seguir. Jo vaig posar el meu ritme trotador i a fer kms. Vam fer les primers pujades, a bon ritme i la cursa es va estirar molt. La segona pujada va costar una mica més però després vaig poder recuperar baixant prop de Godall i així agafar en forces la pujada següent on després de coronar aniríem a buscar l'Ermita de la Pietat. Vaig baixar a l'Ermita bastant ràpid i vaig deixar a dos perseguidors en la baixada. Allí el recorregut era diferent de l'any passar i vam agafar la sendera de les pintures rupestres i d'allí cap amunt per una petita tartera on en una mica de potència vaig arribar fort a dalt i distanciar una mica més els corredors que portava detràs. Una vegada dalt només quedava aguantar el ritme i baixar la sendera de la cal. Vaig baixar fent la cabra per damunt de les roques i vaig avançar a un corredor que baixava mal, d'allí ja vaig posar un ritme alt i a l'últim avituallament vaig agafar a un altre i després d'uns kms per pista i camps ja vam arribar a la carretera. Allò es va fer molt llarg, després de tants kms les cames notaven cada xafada a l'asfalt però en una mica d'esforç mental , pensant en la persona que més estimo, vaig poder encara agafar un altre corredor i això ja em va donar l'última espenta per a arribar a meta 7è de la general en un temps de 2h34min.

Molt content en general pel resultat, sense les males sensacions de Tivissa i notant-me en força els últims kms.

Per altra banda carrerón de Joan Sabater, arribant 3r absolut a pocs segons de Kiko Martí, espectacular la seua evolució, si continua així no queda molt per a vorel al primer calaix del pòdium.

Tots els altres Trail CERs els hi va anar molt bé, tots ens va esforçar al màxim, alguns no vam poder acabar però l'important és que van estar allí i a la pròxima vegada tindran més sort.

Com a equip més nombrós ens van donar copa, esta vegada sense pernil, ja el comprarem en tots els que som no surt ni a 5 euros per cap!

Ara a per la traca final, cursa de les Roques a Horta de Sant Joan.

Salut!

Sortida BTT La Sénia-Vallcaneres Altes-Barranc de la Gotellera-La Sénia

2009-10-19T23:45:00.000-07:00

Hola!

El dissabte passat vam sortir a fer una ruta que feia molt de temps hem voltava pel cap. La ruta en gran part la tenia clara, però el punt per on volia baixar era totalment desconegut per a tots els que vam sortir. En concret era pujar a les Vallcaneres altes, agafar un tros del camí del ròssec i després desviar-mos a l'esquerra per a baixar per sendera al barranc de la Gotellera i d'allí ja cap a casa.
A les 08 puntuals sortíem Manel, Joan, Marc, Albert i jo en ganes de btt després de dos setmanes sense tocar-la. En pocs minuts i gràcies a les estirades d'Albert vam arribar sense donar-mos conte a la Font del Teix. D'allí fins dalt, com sempre campe qui pugue, cada un vam pujar al nostre ritme fins la font del Retaule on vam parar a fer un mos i les primeres fotos. Vam passar per la fageda, que encara està molt verda, i li vam fer la foto de rigor al Faig Pare. Allí encara quedava pujar a les Vallcaneres altes i arribar a la Caseta de la Vallcanera Celestina. Una vegada arribats vam decidir fer una ullada a les Mirandes, visita obligatòria per les espectaculars vistes que hi ha.

De sortida btt 17-10-09 fou-carrovera

Després de unes bones fotos ja era hora de començar a sendejar. Vam agafar el camí del ròssec uns pocs quilòmetres, com sempre pedra a gogo, pedra seca i dura, pedra solta i com sempre vistes espectaculars dels plans de Valldebous i totes les serres de Fredes i voltants.

De sortida btt 17-10-09 fou-carrovera

Allí després de buscar un poc el camí vam trobar la traçada bona, i gràcies a un trosset de track que vaig pintar al GPS i un poc d'orientació no ens vam separar de la sendera en cap moment. A partir d'aquí ja començava el bo, vam crestejar un quilòmetre i poc i després davant nostre va sorgir una sendera de pinassa espectacular, uns desnivells increïbles i unes baixades pel mig del bosc de pins que et feia treure adrenalina a grapats.

De sortida btt 17-10-09 fou-carrovera

Però com tot el bo s'acaba en pocs minuts ja estàvem baix de tot, i d'allí ja vam agafar la pista del barranc de la carrovera i la carretera cap a la Sénia.
En resum una sortida 5 estrelles, on en tot moment vam tindre un somriure d'orella a orella.
Ara la pròxima la cursa d'Ulldecona a vore si podem estar en bones sensacions.
Salut!

4a Cursa de Muntanya de Tivissa

2009-10-13T00:46:00.000-07:00

Hola!

Bueno ja és dimarts i els meus seguidors demanen crònica de la cursa de Tivissa.

No tinc massa ganes d'escriure-la però algo farem.
El diumenge passat dia 11 vam marxar l'equip de trail a córrer esta bonica cursa de les nostres terres. La cursa era de uns 22kms i 1600+ positius de desnivell, per un terreny molt tècnic i molt dur.
A les 9 del matí ja estàvem preparats per a sortir disparats. Jo, per la meua part, hem vaig notar en les mateixes sensacions que a la cursa de Falset, vaig notar una punxadeta de gana quan estava a la sortida i això hem va fer pensar em va portar mals records. Després d'un minut de silenci en record dels bombers morts a l'incendi d'Horta es va donar la sortida pels carrers del poble. Com sempre una sortida escopetejada, la cursa es va estirar de seguida i en no res vam començar a fer les primeres pujades. Allí mos vam agrupar Joan i jo pels primers 20 llocs, i de seguida vaig notar que alguna cosa no funcionava molt bé, vam pujar i mos vam posar a baixar per pista de seguida i al les pujades de pista lleugeres hem notava falta de força a les cames. Vaig intentar no fer massa cas d'estes sensacions i així vam anar fent fins que vam començar a crestejar per la Serra de la Creu. Allí ja vaig parlar en Joan, que anava molt fort, que intentés tirar més i seguir als altres corredors. I així va fer, jo vaig anar perdent pistonada i com vaig poder vaig anar crestejant per tota la serra fins arribar a les últimes pujades, on una mica recuperat vaig poder adelantar dos o tres corredors i així arrastrant-me vaig arribar a la meta en la posició 37 i en un temps de 2h39min. Un mal resultat que hem donarà una bona escarmentada i m'ensenyarà a alimentar-me millor a l'hora d'esmorzar i no arribar a la sortida en los dipòsits vuits.
D'aquí felicitar a Joan pel seu carrerón, arribant el 19 en 2h31min després de molt de temps sense poder córrer pel culpa d'una lesió. I sobretot tot el 1r lloc en màster d'Antonio Mestre que cada vegada demostra més que no té rival.
Bueno la propera Ulldecona, esperem estar en més bones condicions i donar una mica més de guerra.
Salut!

Sortida btt 03/10/09 La Fou-Carrasca Grosa-Casetes Velles-La Vall

2009-10-05T00:15:00.000-07:00

Hola!

Ja feia dies que no sortia en btt i en tenia moltes ganes. Així que el dissabte passat vam sortir 5 craks del btt a fer una ruta pel nostre jardí de casa.

La ruta escollida va ser a la Sénia-la Fou-Carrasca Grosa-Casetes Velles-Sendera de la Vall-La Sénia, uns 55kms i casi 4 hores de pedaleig per estes muntanyes que tant ens agraden.

A les 8 del matí ja estàvem en marxa, Els Marcs Garcia, Manel Tomàs, Joan Sabater i jo. Vam sortir en una mica de vent en contra que vam deixar només entrar a la muntanya. Poc a poc vam anar pujant per la típica pujada de la Fou, en les seues rampes de bona pendent i per ara bon estat. Així en unes poques parades i fotos de rigor vam arribar a l'entrada de la pista de la Carrasca Grossa. A partir d'aquí cap de natres havíem passat i llavors gràcies al track d'un company vam anar seguint la ruta marcada. Ens va sorprendre molt este lloc, on hi havia una humitat molt diferent a l'altra banda i una vegetació molt bonica. Vam passar per pista molt bona i després per una sendera espectacular direcció a Casetes Velles. Allí vam agafar la bici al coll un moment i de seguida vam estar al refugi del Mas del Frare.

En un moment ja estàvem baixant els seients a les bicis i preparant la baixada de la sendera de la Vall. Buff quina baixada, buff que ganes tenia de baixar sendera, i les vaig gastar totes, quina diversió, vam arribar al final en un somriure d'orella a orella i el més important sense d'any físic, una mica de d'any moral d'algú però res en importància, cuidaooooooo, jejejeje.

Així després de tornar per carretera i alguns palos com sempre vam arribar a la Sénia. Allí directes al tapa tapa on Manel mos va obsequiar en un vermut ja que era el seu cumple. Felicitats crack! Quan més gran més pardal!

Bueno i això és tot, ara a per la cursa de Tivissa!

III Pujada al Montsià

2009-09-28T06:02:00.001-07:00

Hola!

Ahir tocava cursa de muntanya, i quina millor que fer la III Pujada al Montsià.

Vam baixar a Alcanar unes 15 persones a fer la cursa de 31 kms i unes 9 a fer la marxa de 18 kms. El dia per a córrer va ser perfecte i l'aigua tan anunciada ens va respectar en tot moment.

Així en este temps, vam sortir a les 08 del matí 180 valents a disputar una de les curses més dures del circuit.

L'inici de la cursa va ser molt ràpid, com sempre a 4 min el km. Al cap de les primeres rampes la cosa ja es va anar estirant. El grup de favorits és va començar a distanciar de l'altra gent i es van anar conformant les posicions. Jo vaig sortir conservador des d'un principi, quedaven molts kms per a fer i molts de metres positius per a pujar. Vaig deixar que la gent que portava davant anés tirant i vaig mantindre la posició marcant sempre el mateix ritme. Així després de pujar, pujar i grimpar més d'una vegada vam arribar a la temuda pujada fins la Torreta del Montsià. Després de menjar un gel i veure bé vaig agafar la pujada en molta filosofia, un peu després d'un altre i anar fent. En cap moment vaig posar les pulsacions al màxim ja que volia arribar dalt de tot en forces per a encarar la baixada. Després de molt de rato pujant ja vaig vore les banderes de la Torreta i allí ja vaig encarar la baixada en molta força, vaig anar baixant a molt bon ritme fins que vam agafar la pista, i una vegada allí vaig decidir que era el moment d'apretar les dents. Em vaig posar a 4min/km i a fer kms, vaig passar els últims avituallaments ràpid i l'última pujada important fins el Remei. Allí ja vaig vore que anava molt bé de forces, vaig agafar a 3 persones més de la cursa que m'havien deixat en un principi i això hem va donar l'última espenta per a arribar a la meta en molt bon temps i bona posició per a mi. Al final van sortir 3h 35 min de cursa i vaig arribar en la posició 18. Una vegada a meta vaig tindre que sentarme i menjar ja que no hem quedava res de res, al cap d'un ratet ja vaig poder ser persona.

Tots els altres participants del TRAIL CER també van acabar molt bé, encara no estan les classificacions però Albert va entrar el 17 a pocs segons davant meu, i el nostre crack Antonio el 27 demostrant una vegada més la seua fortalesa les proves de fons. El resultat dels demés no el se, espero que pronte possen les classificacions.

La cursa en general em va agradar molt, l'organització és immillorable, els avituallaments complets, el menjar a l'arribada espectacular i la bossa del corredor una passada. Esperem que l'any vinent mos tornen a preparar una cursa tant bona.

També vull agrair que a l'arribada m'esperés la meua parella, sense ella hagués costat molt més arribar a meta, molts pensaments durant la cursa van ser per a tu. T'estimo!

I això és tot, mos veem a Tivissa!

Salut!

3a Cursa de muntanya vila de Falset

2009-09-14T05:57:00.000-07:00

Hola!

Este divendres, diada nacional de Catalunya, tocava anar a córrer la 3a cursa de muntanya de Falset. Fins allí vam pujar 11 trail cers disposats a competir, xalar i disfrutar corrent per la muntanya que és el que ens agrada.
Vam arribar i a buscar els dorsals. D'allí ja mos vam posar mudats i després d'unes poques visites al senyor roca ja estàvem preparats per a sortir disparats. Cal dir que al lloc de sortida i arribada ja ho tenien tot preparat i molt ben organitzat, en esmorzar per als participants i en moltes taules per a recollir els dorsals.
A les 09.00 és va donar la sortida a tret de pistola i com si per detràs nostre vinguessin un grapat de gossos rabiosos la gent vam sortir disparats a buscar estos camins de déu. En un moment ja estàvem corrent a 4' el km i ja vaig vore que això no era massa bo. Després d'unes bones rampes per pista vam començar a fer senders pel mig del bosc, però això no va fer baixar massa la velocitat. De cop ja estàvem una altra vegada per una pista a massa velocitat, i més o menys a mitant cursa ja vaig vore que algo no funcionava del tot bé. Tenia els bessons molt contracturats i cada passa que donava veia les estrelles, a banda també portava llagues als talons que a les primeres baixades ja me les vaig fer (algun dia trobaré la solució). No se si no em vaig alimentar bé o si vaig veure massa o si era per les mitges de compressió que provava en cursa però alguna cosa d'estes va fallar. Bé el cas és que ja des de la meitat de la cursa fins el final vaig anar més de cap que de cames, no podia córrer en condicions i vaig aguantar el ritme que vaig poder fins el final. Tot i així vaig poder entrar el 24 en 2h 4 min, llàstima per què era per a fer menys de dos hores a esta cursa. Després de l'arribada vaig començar a trobar-me molt malament de tota la zona baixa de la panxa i dels ronyons, no se si em vaig passar en l'aigua o que, però a la pròxima regular una mica millor l'aigua per si de cas.
De la cursa en general molt bé, els avituallaments correctes, el recorregut bé si no fos per l'última volta i la passada per l'asfalt, i l'obsequi de la botella de vi i la samarreta de luxe.Ara a recuperar-se per a Alcanar que promet moltes emocions fortes!

Fotos:

Salut!

Sortida de Carretera 05/09/09

2009-09-08T07:09:00.000-07:00

Ep!

A petició d'un fan incondicional que tinc, actualitzo el bloc en l'última sortida que he fet.

El dissabte de matí vam quedar Joan i jo per a fer la pujada a Caro en bicis de carretera. Ell li tenia ganes al port per que enguany encara no l'havia pogut fer i jo en tenia ganes per que no l'havia fet mai, així que un per l'atre a les 08.15 ja sortíem direcció al Mas de Barberans. Una vegada al Mas vam intentar adreçar tros de carretera anant per la vora del canal Xerta-Sénia, però la jugada ens va sortir una mica mal. Vam trobar molts de trams en obres i camins de terra però al final vam arribar a la carretera que puja de Roquetes. Una vegada allí ja teníem davant l'imponent figura de Mont Caro i la temuda pujada fins a dalt de tot. La pujada ens la vam emprendre en filosofia, xino xano i anar fent, i així kms i kms vam arribar a la font del Cargol on vaig aprofitar per a agafar aigua ja que no en portava desde casa. Després d'allí a tornari que no ha sigut res, arribem dalt i els últims 3.8 kms fins les antenes. Les primeres curves es van agafar una mica però després la cosa ja va millorar, i fins a dalt de tot on ens esperava una boira que no ens va deixar vore res. La foto i cap a la Sénia. En total ens van sortir uns 105kms i mes de 1600m positius de desnivell.

font: Altimetrias.com

Bueno i això és tot.

La pròxima crònica serà de la cursa de Falset, a vore com surt!

Salut!

I Duextrem Amposta

2009-09-01T00:23:00.001-07:00

Hola!

Ahir 5 components del trail CER vam baixar a Amposta per a participar en esta cursa del circuit.
Els companys Ampostins mos van preparar una cursa molt bona, on no va faltar de res, els avituallaments on tocaven, bona senyalització, menjar a l'arribada a tot drap i un recorregut molt bonic per la seua duresa i per les vistes que hi havien.
El temps va acompanyar en tot moment i no vam patir casi en cap moment la calor tan temuda desde un principi. La cursa va estar controlada en tot moment per Arturo Sanz que al final va ser el guanyador en un temps de 2h 3 min. El participants del Trail CER com sempre en el seu bon nivell. Antonio es va endur el 1r master sense forçar la màquina, jo el 9, Jesús va fer el 24, Manel Tomàs en la seua 2a cursa de muntanya el 81 i Nicolai molt a prop el 89.

Les classificacions:

9 39 Joel GARCIA VIÑAS Trail CER Sénia S 2:11:24

24 80 Jesus Tiscar Gomez Trail CER Sénia V 2:24:24

47 135 Antonio mestre meseguer Trail CER Sénia M 2:35:09

81 37 Manel Tomas Andreu Trail CER Sénia S 2:50:05

89 209 Nicolai Sans Marti Trail CER La Senia S 2:53:17

Bueno i les fotos:

Bueno mos veem a Falset!

Trail CER

Vacances per la Vall d'Aran

2009-08-29T01:39:00.000-07:00

Ei!
Quina droperia en les actualitzacions del bloc!

Bueno aquí poso unes poques fotos de la setmana passada. Vam estar Soraya i jo per la Vall d'Aran fent una mica de turisme i descans total. Una setmana de puta mare per a desconectar del món real i passarmeu molt bé en la meua parella.

Bueno demà cursa duextrem d'Amposta, ja contaré com ha anat.

Salut!

III Cursa de muntanya de Vistabella

2009-08-10T12:05:00.000-07:00

Hola!

Ja recuperats de la cursa podem fer una petita crònica.

Ahir diumenge marxavem 3 valents de la Sénia a disputar una de les curses més boniques de les comarques de Castelló. Es tractava de la cursa de Vistabella de 23kms i 600m +.

Vam sortir de la Sénia Jesús Tíscar, Manel Tomas i jo a les 06.00 en punt en molta son i pregant per a que no plogués durant la cursa. Després de 2 hores de camí i unes 3000 curves segons GPS VU*FIT arrivabem a la bonica població de Vistabella en un aiguat que mos feia pensar en lo pitjor, però per art de magia o no se per quin sant, va parar de ploure i es va quedar el temps perfecte per a córrer. En un moment es va donar la sortida i com si es tractes de un 10km tots vam sortir en estampida. Al cap d'uns 3kms la cosa ja es va anar normalitzant i a partir d'allí ens vam anar possant al nostre lloc. En pocs kms ja vam fer cim a uns 1500m d'altura i d'allí cap a baix que la m corre. Unes poques pujades i l'última per a rematar l'arribada a meta. Jo vaig arribar molt content ja que hem va sortir un temps de 1h 53min i la posició 24 general. Jesús en la seua linea també va fer molt bon temps arribant en la posició 63 i 2h 07 min. La sorpresa del dia va ser el debut de Manel Tomàs que en un temps de 2h 30 min fa fer la posició 143 general. Un debut espectacular per a ser la seua 1a cursa i esperem que puga vindre a moltes més i disfrutar del seu humor!

Bueno això és tot, la propera Amposta!

Salut!

1st Iron Boy, La Sénia, Wanna Play?

2009-08-02T03:19:00.000-07:00

Hola!

Estem vius! Hem acabat el 1r Iron Boy organitzat pel famós VU*FIT!

Bueno el matí començava mogudet, estavem preparats per a disputar la prova Marc, David, Manel i jo. També van vindre per a apoyarmos moralment Victor y Joan.

La primera part consistia en fer 1000 metros a la piscina del club de tenis. Mos vam posar els banyadors i a l'aigua! Després de fer una mica el vorinot vam començar a nadar cada un en lo seu estil. Jo vaig utilitzar l'estil, a prou penes si floto. És un estil molt vàlid si no tens ni idea de nadar, jejeje.

Al cap d'un rato i després d'unes paraules de l'organitzador vam decidir que ja estavem prou arrugats i vam anar a per la 1a transició. Tal com ens vam contar el temps va sortir a una mitja de 25 minuts, jejeje.

Aquí ja tocava algo serio, per davant teniem, segons VU*FIT, 46 kms de btt. La sortida va ser totalment relaxada, menos mal que va vindre Jose Maria d'Amposta i mos va apretar. Vam anar direcció al más de les Faixes i després d'una pujada molt dura vam fer el 1r reagrupament. Després de baixar vam anar a buscar la sendera del camp de tir i d'allí al antic hipòdrom. Vam fer parada tècnica per a veure i vam tindre la sorpresa negativa del dia. La burreta de Manel li va dir prou. Se li va soltar una vaina trasera de carbono i va tindre que abandonar.

En la moral baixa vam decidir que fariem un altre recorregut i que baixariem pronte a fer la última part de la prova. Vam pujar pel camí dels bandejats, i després un poc de la carretera de Pallerols per a fer la sendera i baixar directes cap al club de tenis.

Una vegada allí baix i sobre les 12 del migdia sortiem per a fer els 10 kms de trail. Uf quina calor només sortir, menos mal que vaig agafar aigua. Els lligallos se feien inacabables, vaig decidir apretar un poc i arribar el més pronte possible a meta, només tenia al cap la piscina! Després d'uns 40 minuts arribava a meta en 1a posició del Iron Boy, jeje. Un moment després arribaven els altres 3 molt cansants i socarrats pel sol.

El bany només acabar a la piscina va ser espectacular i la ilusió de haver fet el 1r Iron Boy també! Ara ja esperem el 2n!

I això és tot!

Salut!

Fotos

Trail running 25/07/09

2009-07-26T23:58:00.000-07:00

Hola!

Ja feia massa dies que no actualitzava i això no està bé!

No tinc fotos de la setmana passada però el dissabte va tocar 90kms de sortida en la bici de carretera i el diumenge contrarellotge organitzada per la UC la Sénia.

Este dissabte vam fer una mica de trail-running que ja tocava. Vam sortir del pantà Manel, Toyes, Jesús i jo disposats a fer una ruta desconeguda per a tots.

La ruta era Molí l'Abat, Mas del Castellà, ruta desconeguda que portava al camí del ròssec, camí del ròssec, Racó del Tabac, Pista de la Fou i Pantà.

Al final així va ser, després de unes quantes fites perdudes i moltes rascades a les cames vam poder fer la ruta desconeguda que havem vingut a buscar. Ens devien sortir uns 20 kms i vam estar casi 4 hores per estes montanyes, jeje, però en molt de gust!

Bueno unes poques fotos fetes en la meua camara nova:

Bueno ara a esperar el dissabte vinent que el famós VU*FIT mos a preparat el 1r IRONBOY de la Sénia, allí estarem per a participar!

Salut!

V Cursa de muntanya de Benassal 04/07/09

2009-07-05T22:53:00.000-07:00

Hola!

El dissabte passat vam marxar a disputar la V cursa de muntanya de Benassal. Era la meua tornada a les curses després del esginç de turmell durant la nocturna fredes-paüls i cal dir que vaig tindre molt bones sensacions. Vaig voler plantejar-me la cursa de menys a més, sortint molt conservador i esperant a vore com sortia tot. Com sempre sortida a tota màquina i pulsacions a tope. Poc a poc ja vaig anar posant-me al lloc, avançant a gent en les pujades i intentant mantenir la posició en les baixades, ja que era on més mal anava i on més conte havia de tindre per a no patir del turmell. Així vaig anar fent durant tota la cursa, portant un ritme molt bo i casi sense patir vaig arribar a l'última pujada, que era bastant dura però que va passar sense grans problemes. Després tot baixada on em va passar molta gent, ja que jo vaig baixar xafant ous, però tot i així vaig tindre prou cap per a no llençar-me a saco en la possibilitat de fer-me mal i perdre tot l'estiu. Així vaig arribar al pla i d'allí cap a meta en un bon esprint, deixant a dos perseguidor i avançant a un altre.

En resum, molt content del resultat de la cursa. El turmell no està a tope ni jo tampoc, però espero que poc a poc es pose tot al lloc i donem guerra de nou.

Tots els altres companys del Trail Cer també ho van fer molt bé, tots més o menys en el seu lloc com sempre.

Aquí poso els resultats:

29 01:54:24 128 BRAU PLA, ALBERT SM 26
51 02:01:05 414 GARCIA VIÑAS, JOEL SM 38
55 02:01:54 248 MESTRE MESEGUER, ANTONIO VBM 4
73 02:05:51 355 TISGAR GOMEZ, JESUS VAM 13
88 02:08:34 109 BEL VERGE, EUGENIO SM 67
126 02:15:11 108 CERVERA FERRE, JORDI SM 87
284 02:46:48 30 MORCILLO BARBERA, CARLOS SM 169
384 03:15:36 127 CABALLER BOIX, MONICA SF 26
399 03:25:31 167 GARCIA FERRE, VIOLETA SF 30
428 03:40:38 194 JOVANI MESA, LAURA VAF 17

Bueno ara descansarem de curses fins el 30 d'agost que és la cursa d'Amposta. Espero estar recuperat del tot i fer un bon resultat.

Salut!

Nocturna Fredes Paüls 2009

2009-06-08T03:18:00.000-07:00

Hola!

Bueno ahir fea un any del meu estreno en les curses de muntanya. Si, fa un any que vaig decidir junt en un altre company que aniríem a la Nocturna per a vore com era això de córrer per muntanya en més gent i veient com funcionava tot este món. Pos ens va agradar! i el dissabte tornàvem a pujar a Fredes per a fer la 13 edició d'esta clàssica de les nostres terres. Llàstima que el company que em vaig iniciar en este món no va poder venir ja que està sortint d'una lesió, però segur que pronte estarà donant guerra. Bueno el que diem, la Nocturna, molta gent, molt d'ambient, moltes ganes de sortir a donar guerra i a buscar rècords (alguns clar). Jo vaig pujar junt en Joan Estaytega i Jordi Ramada i portàvem la idea de fer unes 6 hores, sortint a disfrutar i anar fent sense preses però sense pauses. També en esta idea va sortir en natros 3 Albert Brau que no es trobava en les millors condicions ja que no es va trobar bé la nit anterior. Així vam sortir els 1rs kms al ritme. A les 1rs pujades ja es van quedar Albert i Jordi. Joan i jo després de parlar en ells i vore que ens trobàvem bé vam decidir anar fent al nostre ritme i els vam deixar.
Vam anar fent a un bon ritme fins arribar al coll de Pallers on el vam superar en facilitat. Quan vam agafar la baixada és on vaig trencar el ritme que duien. Vaig saltar una pedra al mig de la sendera en la mala sort de torçarme el turmell en la caiguda. Allí vaig vore que m'havia fet mal i no sabia si podria continuar. Joan em va animar un poc a no parar i poc a poc vaig anar recuperant un poc. Però jo ja notava que allò no estava del tot bé, vam arribar als Pous de la Neu en 2h 45' en una pluja molt intensa i allí s'em va passar pel cap de deixar-ho, però el problema és que els corredors sóm molt cabuts i després de pendrem un ibuprofé i un poc de reflex vaig decidir tirar endavant.
Com vaig poder vam anar fent sota la pluja, van anar passant els kms poc a poc fins que Albert Brau venint molt fort del darrera ens va agafar. Vaig intentar seguir perquè em notava en forces però a les baixades veia les estrelles i no podia seguir-lo. Joan es va quedar en mi i vam anar al meu ritme xino-xano fins l'altre moment de mala sort de la nit. Vam arribar al coll d'Alfara i no vam vore les marques que marcaven el cruse a l'esquerra. Vam anar baixant i baixant i casi veiem Alfara ja i vam vore que estàvem perduts, jeje quina gràcia em va fer, au amunt a buscar l'últim cruse. Després de perdre 25 minuts vam trobar de nou la sendera i la vam seguir ja fins la baixada cap a Paüls on van tornar a agafar a Jordi que ens havia avançat mentre estavem perduts. D'allí ja vam anar fent tots junts fins a Paüls. Al final 6 horetes de res, una bona dutxa i una mica de menjar.
Avui ja he anat al metge i tinc un bon esginze. Toca repòs dos setmanetes, però tornarem en més força i en més ganes!
I això és tot, salut!

4ème Marathon de Perpignan et la course des 10km

2009-06-01T05:55:00.000-07:00

Hola!

El cap de setmana pasat vaig estar a Perpinyà per a fer la cursa de 10kms de la Marathon des Lions Catalans.

Cal dir que vaig poder córrer esta cursa gràcies a que tinc familia a Argelers sur Mer i em van invitar a participar. D'élls van córrer també mun tio i la meua tia, i de la Sénia també van vindre Marta Martinez, en el seu home José, i Erica en el seu home també.

Així que el cotxe carregat en pares, Soraya i la iaia i cap a França. El dissabte vam fer una mica de turisme per Colliure, on vam vore la tumba de Machado i el diumenge ven d'hora cap a Perpinyà. Només arrivar a Perpinyà es va posar a ploure bastant cosa que em va desanimar una mica, però a l'hora de la sortida ja no caia ni una gota. Es va donar la sortida i casi 600 persones ens vam posar en marxa pel centre de Perpinyà. Primer de tot em va costar adelantar ja que vaig sortir un poc retrasat però als pocs minuts ja vaig trobar el meu lloc. Així vaig anar prou bé fins uns kms del final que em vaig notar molt carregat de bessons i em va fer perdre unes poques posicions. Després d'això i sense saver a quin km estava vaig donar tot el que donava fins a meta.

El resultat prou bò 25è general, 10è sènior i 37'28''.

http://www.marathonperpignan.com/resu09/resultcat10kmh09.htm

Ara a pensar en la nocturna.

Salut!

3a Marxa Marató BTT del Riu Ebre

2009-05-18T05:55:00.000-07:00

Hola!

Ahir tocava retrobar-me en la btt i quina millor forma que fent la Marxa Marató del Riu Ebre.

La marxa era d'uns 65 kms i 1450+ de desnivell.

A les 09.00 es va donar la sortida en més de 200 inscrits. El recorregut em va agradar molt, va ser un recorregut ràpid i unes poques senderes prou llargues per a fer traure una mica de fum la frens. Les pujades per pista eren duretes però prou assequibles.

Lo que em va sorpendre bastant és que la gent van sortir com a tiros, jo pensava que seria un rollo "Verano Azul" però em vaig equivocar de ple. Només començar ja vam agafar la via verda i ens vam posar a 30km/h de pujada. Uns 10 kms després una pujada infernal de 300 m de desnivell on van fer suar a la gent de valent i una vegada dalt pistejant fins al Pinell de Brai. D'allí per camins i senderes ens vam presentar a Miravent en un no res i escales amunt i carres avall vam arribar al pas de barca. D'allí pistejant de nou a Rasquera i després a Benifallet. Vam crusar el riu i pujadeta de no res (casi res després de 50 kms) i una sendera cap a baix guapa de veres. D'allí estació de Benifallet i relleus de cara a Xerta.

Al final em van sortir 3h 35 min i vaig quedar en la posició 33. Encara que era una marxa l'esperit competitiu és difícil deixar-lo a casa!

Bueno fins la pròxima!

1a Pujada a Pallerols

2009-05-11T22:51:00.000-07:00

Ja està!

Ja s'ha celebrat la 1a Pujada a Pallerols.

Tot va començar diumenge a les 06.30 del matí. Un esmorzaret i cap al poliesportiu. Allí, només arribar, ja ens vam posar tots mans a l'obra. Uns cap als avituallaments, els altres a montar la taula dels dorsals i l'equip informàtic, i els altres a donar un esmorzar a la gent que començava a arribar. Ja ven pronte la gent venia a buscar els dorsals i en un tres i no res ja estavem donant la sortida de la 1a Cursa de Muntanya Pujada a Pallerols i al cap d'uns minuts van sortir els de la marxa.
Després una mica de temps de descans i en un moment ja va començar el meneo dels punts de control. Mare meua com corrien els primers, casi no teniem temps de posar-mos en contacte en els punts de control que ja pasaven per élls com a ralles de foc.
I a les 2.30 de començar ja va arribar Ahmed, i després casi tot seguit va arribar Albert Giné. Quina animalada de temps! Pensavem que no seria tant ràpida però élls están fets d'un altra pasta. També al cap d'uns minuts arribava Albert Brau que per culpa d'un gel va trobar-se malament i no va poder fer millor temps, però de totes formes va acavar 10è.
I ja deprés, van anar entrant tota la resta de la gent, els de la marxa i els de la cursa. I només anaven arrivant a menjar un mica i a recuperar lo perdut en una bona torrada.

Després de tot el matí de nervis al final vam acavar tots prou satisfets de com havia anat tot. L'any que ve es repetirà!

Donar les gràcies a tots els que val col·laborar en la cursa!

I això és tot!

El diumenge a Xerta, a vore que ens preparen a la Marató del Riu Ebre en BTT.

Salut!

2a Cursa de les Fonts, Xerta

2009-04-27T07:59:00.000-07:00

Hola!

Ahir tocava la 2 cursa del meu calendari. La 2a Cursa de les fonts de Xerta de 26 kms i més de 1600+ positius de desnivell.

Només sortir ja es veia que hi havia un nivell molt alt. El grup de favorits ja es va destacar en pocs kms i la resta intentavem seguir-los com podiem. Jo personalment vaig sortir molt conservador, sabia que la cursa era llarga i que tenia un desnivell bastant considerable, per això vaig estar sempre a l'espera intentan no seguir als que van com a motos. Poc a poc vaig anar pujant, sempre guardant una mica per a l'última pujada que era la cota màxima al cim de la Coscollosa. D'allí ja vaig agafar la baixada tot sol i això hem va fer perdre bastant de temps ja que vaig baixar molt relaxat al no tindre ningu que hem xafés el talons. Quan ja casi estava a mitant baixada vaig vore que venien dos corredors molt ràpid i allí ja vaig decidir pujar el ritme tot el que vaig poder. Vaig poder aguantar en Jordi de Masdenverge, mentre que Feliu d'Ulldecona ens deixava per anar disparat de cara a meta. Els últims kms es van fer pesats però en companyia de Jordi vam anar fent fins poder arribar a la meta en la sensació de haver-ho donat tot i content pel resultat (20è General).

Allí ja m'esperava Albert Brau que va arribar 13è i Jesús que per culpa de estar lesionat no va poder córrer esta cursa. També m'esperava Soraya, la meua fan nº1 i la que més estimo.

Després ja van arribar tots els companys del Trail CER, també molt cansats però en el somriure a la cara.

Bueno ara ja no podré fer una cursa de muntanya fins la Nocturna Fredes-Paüls, ja que no puc córrer a la cursa de Paüls per la comunió de la meua fillola. No pasa rés, l'any que bé espero poder-la fer per 1a vegada.

I això és tot!

Sortida carretera 18/04/09

2009-04-21T03:36:00.000-07:00

130kms - 28km/h mitja

Setmana Santa

2009-04-13T22:58:00.000-07:00

Hola!

Bueno ja hem deixat les vacances de setmana santa i ara ha tornar a la feina. He pasat estos dies molt entretingut i si no fos per la pluja no he tingut temps d'aborrirme. Com no hi ha temps per a més faré un resum fotogràfic.

Sortida pel GR-92 a l'Ametlla de Mar:

Nevada a Fredes:

Sortida de reconeixement de la cursa:

Excursió a les Vallcaneres:

I això és tot!

1a Cursa de Muntanya Ciutat de Roquetes

2009-04-06T05:47:00.000-07:00

Hola!

Ahir vam estar per terres roquetenques per a fer la seua 1a cursa de muntanya.

Vam baixar de la Sénia 3 membres del Trail CER, Eugenio Bel, Josep Barreda i jo a fer la cursa, i a fer la marxa, van baixar Soraya i Mireia.

El recorregut de la cursa era fer dos voltes a un circuit de 9kms i la marxa era només fer una volta. El circuit va estar molt ben marcat cosa que s'agraeix ja que crusavem moltes vegades camis i finques particulars.
La cursa va ser rapidisima, només donar el tret de sortida la gent vam sortir com a ralles de foc. Ja desde bon començament el grup es va estirar i els favorits ja anaven marcant distàncies. Jo em vaig quedar per detràs dels favorits sabent que si no s'entrena més no es pot entrar entre els 10 primers, i així mes o menys van anar les dos voltes. Al final vaig quedar en la posició 12 en un temps de 1h28min.

Soraya i Mireia no es van cansar massa. Van poder disfrutar d'un bon passeig pels camins de Roquetes i en això ja es van guanyar el dinar.

Per a finalitzar una rostida de carn i una xocolatada van fer que el dissabte de matí pases d'allò més entretingut.

Ara a pensar en Xerta!

Salut!

Sortida BTT 28/03/09

2009-03-31T05:40:00.000-07:00

Ei!

Que ja casi no m'en recordava de fer la crònica de la sortida del dissabte.

Bueno pos això.

El dissabte passat vam sortir Joan, Manel, Marc i jo a fer una volta per Fredes i voltants. No teniem una ruta definida ja que l'aigua ens podia xafar la sortida en qualsevol moment. Al final vam decidir anar pel Mas Blanc direcció a Penyaroja. D'allí ens vam desviar cap al Barranc dels Prats, passant pel Mas de les Faixes, no sense antes sortirmos dos cabres i possar-se a còrrer al costat nostre. És la vegada que m'he sentit més cabra de totes les vegades que he estat per estos montes, jeje. Bueno una vegada baix al barranc va tocar remontar-lo tot fins casi arribar al Boixar i d'allí preveent que mos venia l'aigua van decidir escurçar la ruta i anar cap a Fredes pel Mas de la Faixa.

Al final van sortir molt pocs kms (31) però vam quedar contents de poder sortir al menos abans de que arrivés l'aigua.

Aquí vos dixo unes poques fotos cortesia de VU*FIT:

Fotos

Au!

La pròxima crònica serà de la cursa de muntanya de Roquetes.

Sortida btt 21/03/09

2009-03-23T06:46:00.000-07:00

Hola!

Quin descans, ja tenia ganes de sortir en la btt i el dissabte vam fer kms com per a fartar-me com a mínim una setmana, jeje.

Vam sortir 4 bikers decidits a fer la volta clàssica de pujar a Fredes per la Vallcanera i baixar pel Portell de l'Infern. Manel, Oscar, Marc i jo vam disfrutar molt d'una volta que a la vegada que és dura, també és molt divertida, ja que per a finalitzar vam baixar per la sendera dels cubanos. Una sendera menys exigent que el Portell i molt divertida en el seu tram final.

Sens va fer una mica tard ja que Manel va decidir que a cada parada que feem tenia que traure un bocadillo. Bueno bueno és broma, la veritat que per a un biker novato com éll, fer-se casi 70 kms i no en poc desnivell és un mèrit. Espero que el dissabte que ve torne a sortir en natres.

Bueno i això és tot, unes poques fotos dels artistes:

Vinga!

1a Cursa de Muntanya Pujada a la Foradada

2009-03-15T23:53:00.000-07:00

Hola!

Ja estem per aquí de nou.
Ahir vaig baixar junt l'equip de trail de la Sénia a Sant Carles de la Ràpita. Allí tenia lloc la 1a edició de la Pujada a la Foradada organitzada pel Centre Excursionista la Foradada i Grimpada.
La cursa, me va parèixer bastant canyera. Es va sortir a un ritme molt alt i ja a les primeres pujada anàvem tots esbufegant i encara veem la Foradada molt lluny. Quan vam arribar a la falda del Montsià vam pujar per una sendera que només podíem anar caminant, cap catxo i cap amunt que mos esperava la Foradada. Una vegada vam passar pel forat ja tocava baixada i recuperar una mica les cames. Vaig fer una baixada molt ràpida adelantant corredors com vaig poder. Pot ser per això ara mateix tinc unes llagues als peus que casi no em deixen caminar. Bueno una vegada vam arribar al coco de Jordi tocava anar a buscar la cresta de la muntanya de davant i cap a la Ràpita. Tot este tros sem va fer bastant llarg, pensava que no hi hauria tant de desnivell per davant encara i les forces ja les tenia justes. Però vaig baixar el cap i vaig posar el ritme diesel que tant bé funciona. Quan vaig vore que ja agafàvem camí i cap a la Ràpita encara vaig trobar prou forces per a posar un ritme alt per asfalt i avançar encara dos corredors més, encara que cada xafada que feia era un suplici per als meus peus.

Total així vaig arribar a la meta en la posició 17 en un temps de 1 h 58 min 48 seg. Molt content per ser la 1a carrera d'enguany i per no notar-me el genoll en tot el recorregut, ni tampoc les molèsties als isquios que he portat tot l'hivern.

Els membres de l'equip de trail també van fer una carrera espectacular. Al bloc de l'equip posarem les classificacions.

Avui em fa mal tot el cos i el genoll molesta una mica, però suposo que durant esta setmana tot s'arreglarà.

I això és tot, la propera cursa o Roquetes o Xerta, ja vorem.

Salut!

Fotos del recorregut de la Pujada a Pallerols

2009-03-07T10:32:00.000-08:00

Sortida trail 28-02-09

2009-03-02T01:01:00.000-08:00

Hola!

Com ahir no anaven a Miravet, el dissabte vam decidir Joan i jo fer una sortida trail per a començar a agafar la forma en montanya. La ruta prevista era sortir del pantano, pujar a la Pobla pels Estrets, de la Pobla pujar a la carretera del Boixar a Fredes pel PR, i d'allí anar a buscar el Portell de l'Infern i baixar al pantano. El problema va ser que Joan va tindre una iluminació i gràcies a éll vam descobrir una sendera nova, cosa que mos va fer allargar un poc la ruta.

Bueno al final mos van sortir 27.46 kms, 997.4m de desnivell positiu i 2.57h fent la cabra.

I d'aquí a dos setmanes a la 1a Pujada a la Foradada!

Sortida carretera 21/02/09

2009-02-23T02:29:00.001-08:00

Hola!

El dissabte vaig fer l'estreno de la bici de carretera. Les primeres sensacions van ser molt bones, em vaig notar bastant bé durant tota la sortida i vaig xalar com un xiquet en sabates noves.

En total em van sortir 106kms a 28.1kms/h de mitja.

Bueno ara la propera sortida a vore quan serà que ja comença la temporada de curses.

Vinga!

El meu calendari de curses 2009

2009-02-19T03:32:00.000-08:00

Hola!

Després de mirar-ho bé i veent la quantitat de curses que tenim enguany al circuit i fora d'ell, ja me plantejat quines són les que faré, si la salut del meu genoll ho permet.
Aquí estan:

Del circuit:
1.- 15/03/2009 - 1a Pujada a la Foradada, a Sant Carles de la Ràpita - 22,5Km i 1100m
desnivell positiu.
2.- 26/04/2009 - 2a Cursa de les Fonts, a Xerta - 26Km i 1650m desnivell positiu.
3.- 24/05/2009 - 9a Cursa de Paüls, a Paüls - 23Km i 1610m desnivell positiu.
4.- 30/08/2009 - 1r Duextrem Amposta "Lo Coll Llarg", a Amposta - 25Km i 1200m
desnivell positiu.
5.- 27/09/2009 - 3a Pujada al Montsià Memorial Francesc Bort (Madro), a Alcanar –
28,5Km i 1525m desnivell positiu.
6.- 19/10/2009 - 2a Cursa d'Ulldecona, a Ulldecona - 25Km i 1000m desnivell positiu.

De fora del circuit:
7.- 04/04/09 - 1a Cursa de muntanya de Roquetes, a Roquetes - 8.5Km.
8.- 12/09/09 - 2a Volta de muntanya de Catí, a Catí - 22km.

Un calendari prou equilibrat, només al Abril i al Setembre tindré dos curses al mes.
Espero que les lesions em respecten i no tinga masa problemes per a fer-les totes, enguany el ritme tindrà que ser més lent, el genoll podria petar si l'apreto masa.

Salut!

Sortida btt 14-02-09

2009-02-16T09:37:00.000-08:00

Hola!

El dissabte vam fer una sortida molt divertida. Van vindre dos bikers coneguts meus de Castelló en la idea de fer la sendera del barranc de la Vall, i així va ser. Després de fer una mica el mono intentant seguir un track que portaven i de varios intentos fallits de sendera vam enfilar cap a baix a una velocitat que fea temó. Ja fea dies que no em divertia tant baixant per una sendera, ja que portava més de mig any sense la confiànça necesària que vaig perdre després d'una caiguda.

Bueno un matí genial en una companyia encara millor.

Bueno en unes fotos vereu que mala cara no fem:

Hi ha fotos una mica compromeses que no es poden posar aquí, però si entreu al meu space les podreu vore...

Salut!

Excursió Pantà-Portell-Fredes

2009-02-15T09:32:00.000-08:00

Iep!

Avui, veen el bon temps que feia ahir, teniem pensat Soraya i jo de fer el camí vell de Fredes. La sorpresa ha sigut quan este matí estava tot xop i el cel encapotat. Después de pensar-ho un moment hem decidit que ja que mos haviem aixecat tindríem que fer algo i dit i fet hem agafat el cotxe i cap al pantà.

Quan hem arribat caia una mica de xirimiri que se diu però això no mos ha fet tornar cap atràs i hem agafat el camí cap a Fredes. Hem pujat en 2.30h a un ritme molt tranquil i casi sense despentinarmos hem arribat al meu xalet. Allí una bona fartera i el matí rodò.

Unes fotos:

Vinga salut i cames!

Canvi de plans!

2009-02-08T06:12:00.000-08:00

He cambiat la Goka per un altra Goka!

No em vaig poder resistir a l'oferta que em vam fer i ja la tinc a casa, ara a disfrutar-la.

Goka special edition 2009:

Salut!

Sortida Btt 07/02/09

2009-02-08T05:44:00.000-08:00

Hola!

La del dissabte va ser la sortida dels sonats. En un vent de més de 100 km/h uns quants valents vam montar damunt les nostres burretes i vam tirar cap al monte.

La ruta que voliem fer era la típica de pujar a Fredes per les Vallcaneres, però la neu i el fred mos van dir que per allí no anavem bé. Los hi vam fer cas i vam baixar per la sendera de la Cova dels Bous, que en un primer moment estava tota nevada i no baixavem massa bé, però después vam poder baixar com a cabretes.

I així cap a casa, en los dits gelats i en alguna neurona menos, però en un somriure d'orella a orella.

I aquí les fotos:

Salut!

Granissat Senienc!

2009-02-06T08:44:00.000-08:00

Per fi la Flaca!

2009-02-03T01:23:00.000-08:00

Bueno ja tinc la comanda feta!
El dissabte vaig a buscar-la i ja estarà a les meues mans!

Sortida Btt 31/01/09. Fang!!!

2009-02-02T02:55:00.000-08:00

Hola!

El dissabte passat va tocar sortida en btt. La ruta en un principi pareixia normal, sense gran quilometratge i no massa desnivell, lo que no pensavem es que trobariem fang, molt de fang, tant de fang que no es podia ni rodar, i qualsevol pujada suau es convertia en un suplici per a les cames.

Al final vam perdre 3 components de la sortida degut a la duresa, els més valents vam aguantar fins al final, "con dos cojones" que diria Paco. Crec que gràcies a la seua veguda isotònica vam poder superar esta dura sortida, jeje.

Per cert tinc el cutis finet finet, com el cul d'un bebé.

Bueno aquí dixo les proves del fangar:

Salut!

Resultat RM genoll dret

2009-01-30T08:24:00.000-08:00

Hallazgos:

Menisco interno y externo, ligamentos cruzados, colaterales, infra y suprapatelar, compartimento femoropatelar y articulación tibioperonea proximal sin evidencia de patología.
No alteraciones del cartílago hialino.
No derrame articular.
No quiste de Baker.

Conclusión:

Estudio sin claros hallazgos de carácter patológico.

I ara?

Puc estar content? No tinc ni idea. Per què tinc molèsties encara al genoll? Espero que el trauma meu diga en les imatges de la ressonància a les mans.

Bueno meu prendré com a bones notícies.

Salut!

Excursió a La Foradada

2009-01-26T05:46:00.000-08:00

El diumenge aprofitatnt que el vent es va parar un poc, vam anar Soraya i jo a vore la Foradada. Ja feia temps que voliem anar i per unes coses i unes altres no podiem, i al final vam poder disfrutar d'una bona excursió.

La ruta de uns 6 kms està molt bé, es pot fer en menys de 3.30h caminant i parant on face falta. Em va sorpendre molt el bosc de carrasques que hi ha en una part del recorregut, ja que la serra del Montsià es caracteritza per ser una zona molt poc boscosa.

Al arribar dalt de tot hi ha unes vistes espectaculars, d'una banda podem vore tota la zona dels Ports i molts de pobles com la Sénia, i de l'altra tenim tot el Delta als nostres peus.

En fin una excursió molt recomanable per a pasar un matí.

I les fotos:

I au!

Sortida Btt 24/01/09

2009-01-26T03:34:00.000-08:00

Hola!

La sortida del dissabte va ser de les bones, de les que et fan sentir satisfet de ser deportista que face el temps que face allí estas en la btt.

La ruta de 52kms va ser prou dura degut al vent que vam tenir tot el matí. No va molestar massa però en moments puntuals pareixia que anaves marxa atràs.

Vam batejar a Manel que va patir-disfrutar molt en la ruta i que segur el tindrem en més sortides.

Bueno les fotos de rigor:

Salut!

Sortida BTT 17-01-09

2009-01-18T07:36:00.000-08:00

Este dissabte tocava sortida del calendari. Una sortida curteta per Castell de Cabres. Lo que pasa que a última hora vam contactar en los Hombres i mos van prometre una sortida de collons. Jo ja sabia que si Paco estava de comandante alguna mon faria i al final mo la va fer, jeje. Mos va portar de Bel al Boixar per unes costes de la ostia i arrastrant la bici unes 3 hores com a mínim .

Aquí teniu les fotos per si no vos ho creeu:

Aquí totes les fotos: http://cid-92176c0e9b3399a4.skydrive.live.com/browse.aspx/Sortida%20BTT%2017-01-09

Però bueno li perdonarem tot això perqué realment la ruta va ser una pasada , la companyia de los Hombres de Paco ,i sus isotònicas, inmillorable, i la sensació d'haber estat a llocs on poca gent està en la btt insuperable.

I això es tot!

Una mica d'humor que fa falta...

2009-01-15T09:41:00.000-08:00

Las verdaderas razones por las que corremos (boceto de monólogo)
Enero 22, 2008 por Yoku

Si preguntas a cualquier corredor por qué corre, te soltará una interminable y predecible ristra de razones de este estilo: es un ejercicio aeróbico muy sano; adelgaza; es ideal para mantenerte fuerte; reduce el estrés, lo mejor para tu corazón… Incluso algunos llevarán la mentira más al límite y te hablarán de equilibrio emocional, de comunión con el entorno, estados alterados de conciencia, experiencias casi religiosas…
Paparruchas. Mentiras podridas.
A continuación listaremos algunas razones reales por las que los hombres corremos.

1.Correr nos permite ser muy cerdos: admitámoslo, corriendo puedes escupir, sonarte los mocos sin pañuelo, echar los gargajos más gelatinosos del mundo y no pasa nada: estamos corriendo, se puede hacer. No sólo eso, sino que de repente te paras y te sacas la chorra junto a un arbusto ¡y meas!; lo que nunca podrías hacer vestido de Armani o Pedro del Hierro, o Zara (según tus posibles) queda perfectamente justificado porque estás corriendo. Que ya me dirás tú un gordo deshidratado corriendo a las dos de la tarde a pleno sol de verano el poco líquido que tendrá en el cuerpo… ¡pues mea! Y es que simplemente con decir que eres corredor puedes sacar la parte (gesto genital) más primitiva de ti sin que nadie te pueda decir nada.

2.Correr despierta nuestro lado más femenino: sí, sí, femenino por no decir de locaza. Me explico. ¿A los tíos nos gusta la ropa? Nooo. Ya. Eso es lo que “tenemos” que decir. A ver, cuenta las camisetas técnicas que tienes en el cajón. Ah, que las tienes en varios cajones. ¿Lo ves? ¿Número de pares de zapatillas? Ostras, si tengo más que botines mi mujer. Pero no sólo es eso, es que corriendo puedes ir con una camiseta amarilla o rosa fosforito, una cinta en el pelo, unas zapatillas naranjas y unas mallas ajustadas marcando paquete y no eres maricón, es que estás corriendo. Que te encuentras con tus vecinos (manita blanda) por la escalera y te preguntan si vas a ir en una carroza en el desfile del día del orgullo gay y les respondes que no, que es que te vas a correr. Pues eso, pirata, grrrr. Pero ya no es que te puedas vestir de mamarracho, es que encima hablas de trapitos con tus compañeros. Tanto criticar a las mujeres y los corredores estamos todo el día que si el tejido de clima-cool, que si las medias ésas hasta las rodillas… marujeo total. ¿Y cuántas veces hemos dicho que las mujeres tardan horas y horas en las tiendas para no llevarse nada? A ver quién no se ha pasado la tarde hablando con el pavo de Bikila, probándose media tienda para no llevarse más que el dorsal de la Carrera Popular del Nabo…

3.Correr justifica cualquier cosa: todo. Da igual lo que hagas o cómo te comportes. Eres corredor, así que… ¿Que no te apetece quedar con esos amigos pesados de tu mujer? Nada, tienes que descansar y acostarte pronto, que el domingo corres en no sé dónde y tienes que estar descansado, que vas a por marca… menuda marca. ¿Que tienes más manías que Jack Nicholson en la película ésa? Nada, son tus rutinas de corredor, para concentrarte y salir con el ritmo preciso. ¿Que no te gusta la comida de tu suegra? No pasa nada, la rechazas porque eleva tu índice glucémico y estás en semana de carga de hidratos. Que tu suegra te mira y te dice la pobre: ¿te hago una tortilla?

4.Correr permite gastarnos montones de dinero en tecnología: en todo tipo de tecnología. Te compras reloj, cronógrafo, pulsómetro, podómetro, acelerómetro, alcoholímetro, cinta de correr, aparato de abdominales, elíptica, bicicleta de spinning, ventosas de ésas que te dan calambres… y todo eso sin haber empezado a correr ni un día por el parque. Que tu mujer te mira y te dice: “¿Pero tú has probado a correr sin todos esos cables? A lo mejor irías más rápido. Me recuerdas a mi tío Antonio cuando estaba en la UVI con todos los tubos conectados…”. Y luego está lo del GPS, que tú me dirás para qué te sirve si siempre le das cuatro vueltas al parque del barrio, el de los toboganes y el columpio. ¿Te vas a perder y necesitas que tres satélites triangulen tu posición? (con voz electrónica) “Sí, aquí la NASA, el sujeto se encuentra tras la fuentecilla, en el seto de adelfas. Está meando”. Pero vale, el GPS en la muñeca, pero es que luego te compras el del coche y tu mujer ya flipa. “Ah, es que si no no llego a tiempo a la salida de la media maratón de Villaorejones del Cenutrio”. Porque eso sí, correr correremos poco, pero la de geografía que aprendemos.

Nevada a Fredes

2009-01-11T06:57:00.000-08:00

Hola!

Ahir vam anar a vore la nevadeta que havia per Fredes. Com sempre estava tot molt bonic, i havia un bon grapat de neu. Vam fer les típiques fotos de rigor i au.

Llàstima que quan tornavem vam tindre un petit cop en un altre cotxe. No res d'importància però com sempre la gent va sense cadenes i es queden tirants al mig de la pista i a part a una curva pos la cosa es complica per a poder pasar sense donar-li cap cop. Bueno un poc de xapa i pintura arreglat per lo que hagués pogut ser.

Unes poques fotos abans de la trompadeta:

Salut!

Trail per la Serra d'Irta

2009-01-11T06:54:00.000-08:00

El dissabte passat uns pocs valents seniencs vam baixar a fer un trail per la serra d'Irta. Ens vam reunir Jesus, Antonio i jo, junt en gent de Tortosa, Xerta i castellonencs.Va sortir un trail rodó, organitzat perfectament per Felipe de Sant Mateu. Vam tenir dos avituallaments en aigua i menjar i un recorregut molt bonic per tota la serra.Al final ens van sortir mes de 25kms i unes 3h 45' de temps.

En definitiva una sortida que si es torna a repetir allí estarem.

Aquí teniu les fotos:http://picasaweb.google.com/trailcer/TrailSerraDIrta?feat=directlink

El track:http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=272368

Salut!

Per Cerler esquiant.

2009-01-05T04:08:00.001-08:00

Hola!

El pasat divendres vam fer una sortideta els meus amics i jo a Cerler. El mono de fer unes baixades era prou important i crec que mel vaig traure per uns quants dies. L'estació estava a petar de neu i també de gent. L'estat de les pistes a la zona alta era molt bo, però en el pas de les hores i l'acumulació de la gent va fer que a casi totes les pistes s'acumulesen moltes banyeres de neu. Al final unes 5 hores de esquí van fer que acabesem d'allò més cansats.

Unes poques fotos:

Salut!

Sortida BTT 30-12-08 Casetes Velles

2008-12-30T07:33:00.000-08:00

Hola!

Avui hem sortit Jesús i jo a fer la típica volteta de Casetes Velles, uns 60 kms desde la Sénia. Hem sortit a les 8 del matí quan encara era de nit i a les 12.30 ja estavem a casa. La volta com sempre molt bonica, hem vist un mar de núbols molt bonic damunt de tota la plana i també alguna cabra que atra. Pensava que no trobaria neu i encara hem pogut xafarla a la Portella de Calça. No res més un atre matí prou entretingut.

Unes poques fotos:

Salut!

Nevada a Fredes

2008-12-28T02:26:00.000-08:00

Hola!

El dissabte va nevar un poc a Fredes i natres no vam poder desaprofitar la primera nevada que podiem anar a vore.

Vam agafar el trineu que estrenava per primera vegada i vam poder disfrutar tirant-mos per unes poques rampes. Al final era de esperar que punxesem el trineu, però en un parxe de bici quedarà com a nou.

Esperavem que neves durant la nit però al dia següent ja casi no en quedava tot per culpa de la boira.

Bueno al final vam disfrutar una mica d'este blanc element.

Unes fotos:

I a la propera nevada més!

Sortida BTT 20-12-08

2008-12-21T04:25:00.000-08:00

Hola!

Per a variar una miqueta la sortida del dissabte pasat va ser diferent. En contes de pujar per la carretera del pantano com haguesem fet sempre vam anar direcció Sant Rafel i d'allí a Ulldecona i a tornar cap a dalt, tot per pistes de terra i casi gens d'asfalt. En total van sortir 50 kms que portant-los a un ritme prou viu van donar per a cansarmos una mica i tot, jeje.

L'anècdota del dia va ser que, mentre estavem menjant unes mandarines, cortesia d'una finca de per allí, ens va sortir un jabalí dient que també en volia, però natres li vam dir que no estaben bones. Llavors molt educadament s'en va tornar per on havia vingut.

La seqüència real es podria definir en natres tirantli pedres al jabalí mentre ell fugia d'allí cames ajudeu-me,jeje.

També va debutar en natres Manel Tomàs, que va xalar de valent i va aguantar tota la ruta perfectament.

Aquí unes poques fotos de dalt les antenes de Ulldecona:

I això és tot!

Salut!

Serà veritat que pensen això?

2008-12-18T09:34:00.000-08:00

HIJO, PARECES TONTO.
Vaya. Ya me ha despertado. Con lo bien que estaba durmiendo… los domingos son para estar tranquila… en la cama… calentita. Con la que está cayendo.

- Dame un beso.. ummmmmm… y que tengas buena mañana… er, y no te caigas, que esta noche ha helado y…
- Tranqui cariño. Vuelvo a la cama, solo me he asomado para ver si llueve. Aún no son las ocho. Duerme…

Bueno va. Podía ser más silencioso… ahora quien me… me….……

¡Anda! Me he vuelto a sobar. ¿y donde está éste?
Ah… ya le oigo. Se está vistiendo en la habitación de al lado. De superheroe. Con esas mallitas que le marcan tanto. La verdad es que tiene poco sentido el ridículo. Con ese casco que parece la hormiga atómica, las gafitas, la mochila con el gorila de peluche colgado de la cremallera. ¡Qué muchachote más vistoso! Cuando le conocí no tenía esta fijación tan ¿rara? Por el deporte. Siempre había oído que los hombres se cuidan hasta que conocen a su pareja y se estabilizan. Que cuidarse es una estrategia para “pillar” y una vez que han pillado… se acabó. Y viene la barrigota y el sofá, y tal, y tal.

Y aquí tengo el caso al revés. Desde que vivimos juntos no para. Hasta parece más joven, más flaco y casi juraría que le veo más pelo. Canas, eso sí… que lo hacen ¡tan interesante! Pero cuando abre esa boquita… parece un crío. Algo inmaduro. Majo y buen mozo, pero le falta un puntito de sal. Mejor; para otra los machotes autosuficientes y supermaduros. Pero, ¿a cuento de qué le da por meterse esas palizas tan horrorosas de bici a sus cuarenta y cinco tacos?... Hombres.

- Cariño, me voy. Ahora no llueve.
- Vale. Besitoooo… ¡muack! Y ten cuidado!!!

Ahí va el tio. Que perra estoy. Pondré la radio y me voy desperezando.

¡Y las aventuras que me cuenta! Que si aquella vez que uno de sus amigos cayó por un puentecillo y se quedó colgando de una mano, mientras con la otra agarraba su bici ¿no sería él?. Y aquella, cuando se perdió en la vega y acabó hasta las rodillas en un barrizal, mientras dos guardias civiles que andaban vigilando riegos se descojonaban… Y lo de los perros, que le persiguen. Y las pájaras o como se diga, en esas cuestarronas que se suben los muy…

Anda. Se ha vuelto a olvidar el bidón. O los guantes. Dios mío, que cabeza. Intenta ser sigiloso, pero parece un rinoceronte en una ferretería. Ya se vá de nuevo. Si no se olvida el móvil. ¡Que miedo como le pase algo por ahí, en esos pedregales de la sierra!

Vaya. Me he vuelto a dormir. Es más de mediodía, perezosa. Y ese ruido… ¡está lloviendo a cántaros! Ay, leche… que se me escoña el pobre. ¡Como vuelva a romperse algo, lo mato. Pobrecillo, y con este frío que está para nevar. Como aquella vez que vino con la fisura en la costilla, y tres meses de lamentos. Y lo de la espalda… y lo de los raspones y quemaduras… un día va a venir deslomado y verás. Y yo no estoy para cuidar a nadie. No entiendo como disfrutan, con los calvarios que pasan. Que masocas. A mi me iban a pillar… je, je!Pero es tan mono… y está tan sexi con el culote cortito… ¡Es que le tengo que querer! En fin…

- ¡¡¡Nena, ya estoy en casa!!! ¡Está cayendo la mundial! ¡Jo! Hay nieve, camino de la sierra. Vengo mojao, escarchao, helao… ¡Uffff!
- ¡Ay! ¿qué te has caido, angel mío?-
-No, mujer, que vá…
- ¿Y la espalda?, ¡mira que la llevas embarrada! Y … bueno, estás hecho un adán… corre a ducharte, anda. Que vas a pillar algo.
- No ha sido nada, de verdad! Es la rueda, que proyecta barro y…
- ¡Venga, ¡¡corre a la ducha que me dejas todo perdido!!!… y deja de reirte… hijo, ¡qué pareces tonto!

Pasejada per la Fou!

2008-12-15T01:23:00.000-08:00

Hola!

El diumenge teniem previst Soraya i jo anar a la foradada del Montsià, pero veient el fred i el vent que feia vam decidir anar a la Fou. Jo portava la idea de anar a vore un barranc que feia temps que volia entrar i no ho havia fet encara. És el barranc que baixa de dalt de la fou i on molta gent fa barranquisme. Vam deixar el cotxe a la Font del Teix i després d'un moment d'agafar la sendera que puja al Pi Gros vam poder baixar al fons del barranc i descobrir un paisatge molt bonic. No em pensava que estava tan bé este barranc, hi ha cordes colocades per a la gent que vulga fer barranquisme no tinga problemes a l'hora de fer els salts de roca que hi ha. Per cert, vam sentir alguns crits i sorolls d'aigua de gent que en aquell moment l'estava fent, llàstima no poder veurels perque ja havien passat.

En fi un matí aprofitat de diumenge junt en Soraya.

Unes fotos del barranc:

Salut!

Sortida BTT 13/12/08 Accidentada!

2008-12-15T00:56:00.000-08:00

Hola!

El dissabte teniem una ruta d'aquelles que li diem a "l'aventura". Teniem que arribar a Sorita per Xiva de Morella i Ortells però no sabiem per on anar massa bé. Però gràcies a GPS Nèstor no ens vam perdre en cap moment, això si, ara ja sabem on fan cap tots els camins tallats del terme de Morella i Sorita, no ens en vam deixar cap de mirar, jeje.

A la sortida d'Herbeset una mica de fred però molt soportable gràcies al sol, després d'un rato vam arribar als molins de vent de la serra de Morella i d'allí gràcies a les indicacions d'una templada vam poder arribar a Xiva de Morella sense pèrdua.

De Xiva a Ortells va ser seguir una pista de terra i arribar fins la carretera de Morella. A Ortells (el poble dels gats) vam fer una visita turística, o siga entrar i sortir, i d'allí ja ens vam dirigir a Sorita (el poble dels gosos).

A Sorita tocava recarregar forces per a pujar pel camí de les Beates fins Torremiró i així ho vam fer, lo que no ens esperavem era l'animalada de bocadillos que ens vam fer, deixo les fotos que no tenen descripció:

Una vegada recarregats de força i en dos kilos més de pes, vam empendre el camí de les Beates. Primer tot molt bé, planet i arreglat, després ja es va posar la cosa una mica dura, jeje, i després de allò ja va anar tot a l'ample. Vam arribar dalt més morts que vius i en un fred que pelava. Però a la fi contents de fer una ruta molt bonica i exigent.

El problema va venir anant cap a Herbeset, quan ja teniem el poble a vista vam patir un xoc múltiple entre 3 de natres que va acabar en natres ascampats per la carretera i les bicis també. Total una mica de xapa i pintura per a mí i Carlos i Joan bastant més magullat i en un cop bastant fort a les costelles que el tindrà uns dies fora de joc.

D'aquí donar-li ànims i esperar que es recupere pronte i poguesem disfrutar del seu humor a les nostres sortides.

Ànims Joan!

I això és tot!

No vaig ni en rodes...

2008-12-10T11:41:00.000-08:00

No vaig ni en rodes, això és el que he notat avui. Les molèsties als isquios continuen estant allí. Ara la cosa no va en broma i tindré que estar fins després de Nadal sense córrer. Sessions de fisio i molt estiraments a vore si em recupero que ara mateix ho veig mal.
Au!